Llibre del rei En Pere de Bernat Desclot
Al Llibre del rei En Pere el cronista Bernat Desclot narra la seva versió, sens dubte molt pròxima a Pere el Gran, dels fets que es desenvoluparen durant el complicat regnat d’aquest rei (1276-1285), famós recentment per l’obertura de la seva tomba a Santes Creus.
Precisament demà presentarem a València la plataforma Amics d’Els Clàssics. Carme Alborch (regidora de l’Ajuntament de València), Josep Lluís Albinyana (expresident del Consell Preautonòmic), Francisco Tomàs (professor i exrector de la Universitat de València), Antoni Ferrando (filòleg), i els escriptors Martí Domínguez, Joan Francesc Mira i Josep Piera hi llegiran fragments de clàssics com Desclot. Hi sou convidats! Recordeu: dijous 3 de febrer a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (Sant Ferran núm. 12, València), a les 19 h 30 min.
Mentrestant feu un tast del Llibre del rei En Pere amb els següents fragments dels capítols CXXXIV (Com lo rei En Pere d’Aragó anà sobre son frare lo rei de Mallorques) i CXXXV.
Enaprés, quan lo rei fou vengut e entrat en lo castell de Perpinyà, on son frare, lo rei En Jacme, era, e hac estat aquí dos jorns, entès per cert que el dit rei En Jacme, son frare, era malalt e no volia eixir d’una cambra on jaïa. El rei d’Aragó emparà’s de tot lo castell, e posà ses guaites e ses guardes per los murs a totes parts, en tal manera que no paria que un aucell, per sotil que fos, no pogués eixir de nenguna part que no fos vist.
[…] [Però Jaume de Mallorca s’escapa del castell per una claveguera, durant la nit, i els guàrdies del rei Pere senten sorolls.]
Quan lo rei d’Aragó hac vist e entès que l’escrivà no podia entrar en la cambra on son frare lo rei En Jacme jaïa malalt, e puis, hac establit ses guaites e ses guàrdies per lo castell tot entorn, ell se gità a dormir en son llit. E, quan hac dormit una peça de la nit, ell se despertà e oí les guaites, qui estaven d’aquella part sobre la casa on ell jaïa, que movien gran brogit e cridaven així com si hom combatés lo castell. El rei, qui ho oí, llevà-se amb l’espasa en la mà, e pujà sus a les guaites e menaçà-les com així cridaven. E respòs la una de les guaites:
—Per Déu, sényer, no cridam menys de raó, car no sabem si són gents o àls defora, que havem sentit ferir grans colps acèn, prop del mur.
El rei dix-los que folls eren e embriacs, que callassen en mala ventura o en bona, car ço que deïen no era res. Mas que guaitassen bé d’aquí avant, mas que no cridassen ne se somoguessen menys de raó.
Amb tant, lo rei se’n tornà dormir en son llit. E, quan hac dormit un poc, ell oí que les guaites se treballaven e cridaven a grans crits. E ell, tot irat e felló, muntà sus a les guaites, amb una maça que portava en sa mà, e amb un mantell adossat, e menaçà les guaites com així cridaven e no el lleixaven dormir. E féu semblant que los volgués ferir amb la maça. E elles resposeren-li:
—Sényer, vós nos podets dir ço que a vós plàcia, mas, pus comanats nos havets que nós guaitem lo castell, nós hi retrem nostre deute quan mester hi sia. E sapiats que ço que nós havem fet, havem fet amb raó, que, com ja us havem dit, bé ens és estat vijares dues o tres vegades que hom trencàs lo mur del castell, tals colps hi oíem dar amb pics e amb capsmartells.
El rei menyspreà ço que les guaites deïen e tornà-se’n a dormir. Mas no poc molt dormir, que ell sentí les guaites qui el despertaren altra vegada. E ell, irat e plen de mal talent, llevà’s amb una cota de burell vestit, amb les sabates, menys de calces, als peus, e amb la maça lleixà’s anar a les guaites, e totes fugiren-li quan lo veren venir. E ell demanà’ls fellonament si eren embriacs, o què havien sentit, que així cridaven e es treballaven debades. E les guaites resposeren-li:
—Sényer, o tots som encantats o nós havem entès e sentit encara ço que ja us havem dit.
—Ara —ço dix lo rei— estats-vos suau e, si ho sentits altra vegada, cridats grans crits e sabrem què és. Mas bé em crec que vosaltres cridats tots en foll per tal que no us adormats.
E, quan açò hac dit, lo rei tornà-se’n dormir en son llit, e dormí tro al dia clar.
