Obra Catalana, de Pau Puig (II)
Pau Puig, Obra catalana, a cura de Rosa Maria Serra, Editorial Barcino, 2012.
LXIX
«CATHALANS, AB GRAN PLAHER»
Goigs burlescos dedicats al fracàs que tingué el primer intent d’enlairament d’un globus aerostàtic a Barcelona.
Durant l’any 1783, els germans Montgolfier havien fet diversos vols tripulats en globus aerostàtic pels voltants de Lió, de París i d’Annonay. A Barcelona, amb l’afany de progrés científic propi dels il·lustrats, els metges Francesc Salvà i Campillo i Francesc Santponç, juntament amb l’eclesiàstic Marià Oliveres, van voler fer un experiment semblant: durant el gener de 1784 es varen realitzar diversos intents d’enlairament no tripulats, que no van tenir èxit fins al darrer dia del mes.
El Calaix de sastre parla així d’aquesta experiència científica: «15 de gener de 1784, havent eixit en França un tal monsieur Montgolfier ab una màquina aerostàtica composta d’una bola plena de gas, lo qual introdueix per medi d’un tubo o canonet, de tal modo que, ple lo globo, no sols se’n va pels aires, sí que atrau, i se’n porta, coses de molt pes, havent-ho provat ell mateix, que se’n pujà ab son company, tinent general de França, ab una petita barqueta, unida a dit globo; aquí en Barcelona, volent-se executar dit experiment, se féu la prova d’una com coixinera de bufetes en un gran pati d’indianes en lo carrer d’en Trentaclaus, la que al principi, no havent pres bé la direcció per volar a l’aire, se quedà encastada al sostre».
Els dies 26 i 29 de gener de 1784 es va tornar a intentar l’enlairament del globus: «acudiren al puesto persones de superior esfera que s’havien subscrit ab paga de mig duro per entrar a veure la màquina aerostàtica. I per veure pujar al tal globo ple de gas se n’anaren a la muralla persones de totes classes, edats i condicions; una infinitat de cotxes parats, ab senyores dintre, en lo descenso de la muralla de Terra, hàcia les Atarassanes i portal de Santa Madrona; los terrats, porxades, torratxes i campanars de la Seu, del Pi i altres, ocupats de gent per l’observació del globo […] i s’han quedat enganyats, pués que tampoc ha pogut muntar en alt per causa del vent un poc fortet que ha impedit el que s’alçàs, i més foradant-se lo paper de què estava composta; i el francès que era l’autor anava per allí fet un foll.» (Amat 1987-2003: I, 129-131).
Aquest experiment i d’altres de semblants van donar lloc a una abundant literatura, sovint de to irònic, que es recull a SERRA MILÀ (1999a).
El present poema de Pau Puig recrea els Goigs de la Mare de Déu del Roser, la tornada dels quals diu així: «Vostres goigs, amb gran plaer / cantarem, Verge Maria, / puix la vostra senyoria / és la Verge del Roser». També els versos 5, 21-25, 29-31, 37-39, 45 i 49-51 segueixen fidelment aquests goigs, per bé que modificant-ne algun mot o el sentit.
En Barcelona, a [15] del mes de [enero] de 1784, intentaron hazer el
experimento del gas, engañados de un francés. Y aviendo alborotado
la ciudad, al cabo quedaron todos burlados, pues no quiso elevarse. A
esto se hizieron los siguientes gozos, como los que se cantan todos los
sábados del año a Nuestra Señora del Rosario.
Cathalans, ab gran plaher
cantarem la tonteria,quant véu tanta senoria
que féu figa·l sant Roser. [3]
Déu plantà dins de la albarda
de un francès enteniment [5]
lo que meresqué a la tarda
plantar-lo sobre un jument
y azotar tant missatger [8]
que per allí·s trametia
esperant se elevaria
y féu figa·l sant Roser.
Quant richs y pobres sentiren
de aquell gas lo gran olor, [13]
a muralla ensemps partiren
per vèurer tan gran primor,
y trobaren ser lo ver
de Balam la profecia,
pués la burra advertiria [18]
que féu figa·l sant Roser.
Ab delit se presentaba
lo paper ja foradat, [21]
ab mil faltas que portaba
en las mans, peus y costat,
per lo qual lo Llucifer, [24]
que de fum la bomba umplia,
fou buidat en aquell dia,
quant féu figa·l sant Roser.
Reparada la gran erra
no pogué ser per cruel, [29]
per més que des de la terra [30]
pujàs altra bomba al cel;
aquesta se previngué
enviant, quant no se encalla, [33]
que tornin a menjar palla
si fa figa·l sant Roser.
En breu temps fou acabada
la màquina o alambí [37]
que al públich és presentada
y feta per instruhí,
mereixent los inventors
y·ls que donaren moneda [41]
que a tots se’ls posàs la bleda,
puix féu figa·l sant Rosé. [43]
Mani, pués, la señoria
a trompetas y andadors
que de aquesta tonteria
sían los publicadors.
Y aixís ells la han pregonada
obehint lo gran poder, [49]
dignament intitulada
la figa del sant Roser.
Orate etc. [52]
In dignit. etc.
Se perdé lo oremus.
____________________
[3]. quant véu tanta senoria: ‘quan el nombrós i distingit públic va veure’.
[5]. albarda: aquí designa metafòricament el cap del francès encarregat de l’enlairament.
[8]. jument: ‘bèstia de càrrega’.
[13]. Quant: llegiu «Quan».
[18]. Balam: Puig fa referència al personatge bíblic de Balaam. Jahvè li envià un àngel per a matar-lo; Balaam no el veié, però la somera que muntava sí, i es va apartar tres vegades del camí per tal d’evitar l’àngel. Balaam, sense entendre-ho, pegà la somera, i Jahvè atorgà a aquesta el do de la paraula perquè expliqués al seu amo què havia passat (Num 22: 22-35).
[21-24]. La tela o paper del globus tenia ja alguns estrips, com també explica el Baró de Maldà (vegeu el davantal).
[29-30]. Entenem: ‘no es va poder reparar l’avaria, per mala sort’.
[33]. Adoptem la lliçó de N, que rima correctament.
[37-52] Hem adoptat l’ordre de les estrofes de N, atès que 45-52 té un to de conclusió.
[41]. Tot i que aquest vers no rima amb cap de la seva estrofa, hem preferit la lliçó de A a la de N, perquè aquesta canvia el sentit de l’estrofa i fins i tot del vers de la tornada.
[43]. bleda: vegeu la nota al poema XV, v. 36. També es vol recordar l’expressió plantar a algú la bleda al clatell, ‘enganyar-lo per excés de credulitat’ (vegeu DCVB, s. v. bleda, loc., b).
[49-52]. La rima de la segona quarteta és encadenada i no creuada com en les altres estrofes. Podria tractar-se d’una inversió accidental dels versos 49-50: «Y obehint lo gran poder / aixís ells la han pregonada».
[Final]. Tots els goigs incorporen al final dues frases en llatí, la primera de les quals comença generalment amb Oremus. Aquí aquesta paraula és substituïda per l’expressió irònica «Se perdé lo oremus», al·lusiva al fallit experiment.
