El paisatge de Catalunya, a debat
Quan va néixer la comprensió ecològica del món? Com podem intervenir en el paisatge sense destruir-ne la identitat? Com s’assoleix la conscienciació ciutadana de la necessitat de preservar el patrimoni mediambiental?
Aquestes són algunes de les preguntes que es van posar a debat en la taula rodona que va acollir La Pedrera, el 19 de gener, en motiu de la presentació de l’últim llibre de Ramon Folch i Josepa Bru, Ambient, territori i paisatge, un assaig sobre el valor i el futur del patrimoni ambiental. Ramon Folch va ser pioner en la temàtica de l’ecologisme com a secretari de redacció del Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans (1976). El llibre és el vint-i-cinquè volum de la col·lecció l’Observatori dels Valors, impulsada per la Fundació Carulla i ESADE, amb l’objectiu de promoure la reflexió dels valors en els diversos àmbits de la societat.
L’acte va començar amb els parlaments de Joaquim Coello, president de la Fundació Carulla, i Àngel Castiñeira, director de la Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica d’ESADE, que van evidenciar la qualitat i la profunditat d’anàlisi de l’obra i van als autors la feina feta, a més de posar en valor el fet que la col·lecció conjunta hagi arribat als vint-i-cinc títols.
El públic que omplir l’auditori de La Pedrera va gaudir d’una taula rodona dirigida pel periodista Josep Puigbó i en què van participar els dos autors i els prologuistes del llibre, Joan Manuel del Pozo i Joan Nogué. A partir de les diferències entre els conceptes d’ambient, territori i paisatge, punt de partida de l’assaig de Folch i Bru, els ponents van desgranar els aspectes més importants del llibre. «La manera d’entendre el paisatge ha canviat molt al llarg del temps, des d’una visió estètica fonamentada en la panoràmica i en la perspectiva fins a una percepció més fragmentada i concreta de cada territori», deia Ramon Folch.
Al llibre, Folch i Bru expliquen el naixement de la comprensió ecològica del món com a moviment social, produït l’últim terç del segle XX i que ha anat evolucionant fins als nostres dies amb apostes pel canvi de relacions de l’home amb la natura i l’ambient. «El futur és desconegut i incert. És la incertesa, però, la que hem d’aprendre a incorporar a les nostres decisions a l’hora d’intervenir en el paisatge i els medis associats».
