Pere, el gran desconegut
No obstant l’actuació ferma i decidida d’aquest rei, amb grans idees d’Estat i capaç de portar a terme tot el que es proposava, avui dia Pere II és un gran desconegut. Se’n sap poc i se’n parla poc. Per això Stefano Cingolani reclama que “hauríem d’ampliar la memòria històrica de Catalunya i no tenir-la reduïda a la Catalunya de la Generalitat i a la republicana”. Afirma que és una qüestió acadèmica i que ara s’estudien altres coses, com la història econòmica o social, però no tant la història política.
A més de poc conegut, el rei Pere també és poc estimat. A el Llibre del rei En Pere, publicat dins la Biblioteca Barcino, Cingolani -que n’és el curador- adverteix que Desclot no es limita a compilar notícies o a relatar més o menys fidelment els fets dels quals havia estat testimoni, sinó que crea una visió de la història d’acord amb uns criteris literaris i amb unes determinades idees historiogràfiques i polítiques. “Desclot exalta la figura del rei mostrant un altíssim nivell d’elaboració literària”. Però a banda d’això, el cronista també critica el rei Pere, i de manera “injusta”, diu Cingolani. “Desclot el critica perquè no li agrada massa el seu aspecte autoritari”. Així que d’alguna manera, Desclot també ha contribuït a fer de Pere un rei poc estimat.
Poc estimat en la prosperitat perquè en el seu dia, Pere el Gran va ser un gran seductor. Gràcies a la recerca de Cingolani, ha vist la llum una gran quantitat de material arxivístic inèdit sobre el monarca. Entre les dades i els noms hi despunten unes quantes amants i un bon grapat de fills il·legítims. I aquest és un altre dels filtres que ha tret Cingolani per acostar-nos al personatge real. Es veu que el monarca no era un fidel enamorat de la seva esposa Constança de Sicília com ens havien fet creure, sobretot el cronista Ramon Muntaner. “Els homes som més ingenus en creure’ns aquesta versió”, diu l’historiador. Potser Cingolani té raó. Qui es creu que un rei de l’època no tingués amants i fills a dojo? És més, el filòleg apunta que no hauria estat Constança la causant de la conquesta de Sícilia (i que el seu marit hauria portat a terme fidelment) sinó que més aviat sembla ser que n’era contrària.
Tota aquesta informació, digna d’un Salvame Deluxe medieval, ha sortit dels documents conservats a l’Arxiu Reial de Barcelona, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i als arxius de la Cancelleria Reial, on Cingolani ha investigat durant uns quants mesos. “Si reflexiones sobre el passat acabes coneixent més bé el present”, assegura el filòleg italià. Gràcies a la tasca d’historiadors com Cingolani, la figura del rei Pere va recuperant importància. I això no és tot. El passat mes de març es va obrir la tomba del sobirà, que es troba al Monestir de Santes Creus i que és l’única d’un rei de la Corona d’Aragó que no ha estat profanada. L’objectiu és analitzar i estudiar les seves restes per reconstruir-ne aspectes de la vida i de la mort del rei.
Aquest és el segon post d’una miniserie sobre Pere el Gran escrita per Aurora Torras. Si t’agraden els seus textos,subscriu-te a la nostra newsletter.
