Ramon Llull ve a Barcelona: «Cal reordenar la humanitat»
Ens reunim amb l’autor medieval amb més reconeixement internacional, aprofitant la visita a Barcelona que fa per Sant Jordi:
Aquest Sant Jordi us tindrem a Barcelona signant llibres, per què torna precisament enguany?
El 2016 se celebra l’Any Llull, en motiu del 7è centenari de la meva mort, i m’ha semblat que l’efemèride bé s’ho valia. A més, coincidint amb aquesta data han aparegut diversos llibres meus especialment interessants i uns quants sobre mi i la meva obra. Tinc ganes de fullejar-los i recomanar-los als lectors.
Una de les novetats publicada és Accidents d’amor, què ens en podríeu dir?
Em fa una especial il·lusió que aparegui aquest llibret, que vaig escriure el 1298 i ara publica Barcino. Es tracta d’una narració al·legòrica sobre l’amor entre l’Amic i l’Amat, provinent de l’Arbre de filosofia d’amor, i que és la culminació de la mística d’un altre llibre meu molt conegut, el Llibre d’amic e amat. És intensa i fervorosa, i molt més entretinguda del que pugui semblar en una primera ullada. Vaig escriure-la amb el propòsit d’instruir els creients perquè es lliuressin en cos i ànima a Déu, fins al punt d’abraçar la mort amb passió i sense temors quan arribi.
Tot i que aquest és un text literari, vós també vau escriure un gran nombre d’obres científiques i filosòfiques; quina relació hi ha entre els diversos gèneres que vau tractar?
Al llarg de tota la vida, la meva activitat va perseguir sempre el mateix objectiu: que la humanitat es comportés d’acord amb la raó perquè va ser creada, que no era altra que estimar, honorar i servir Déu. Aquest objectiu és present a tots els meus llibres i explica igualment les meves entrevistes amb els principals personatges de la cristiandat de l’edat mitjana i els meus viatges per tota la mediterrània. Encara avui, cal reordenar la humanitat.
Llegim a la Vida de mestre Ramon que viatjàreu a Tunis i a Bugia; com fou l’experiència?
Especialment a Bugia va ser molt complicada; em van apedregar i em van tancar durant sis mesos a la presó. També a Tunis, la primera vegada que hi vaig ser, van acabar expulsant-me. Hi vaig anar per disputar amb els musulmans i evidenciar la superioritat de la nostra fe.
És per aquest motiu que escriguéreu en àrab, a més del català i el llatí?
Efectivament, vaig escriure en àrab per tal que els musulmans entenguessin els meus llibres; si vols convèncer algú, abans de res t’has de fer entendre. Segons l’auditori a qui m’adreçava, utilitzava una llengua o l’altra. El llatí em servia per dirigir-me a universitaris i a gent de tot Europa; el català, en canvi, era la llengua que emprava per escriure llibres per al meu públic natural; i l’àrab el vaig emprar en algunes obres adreçades als musulmans i en els meus viatges al nord d’Àfrica.
I com el vau aprendre?
No fou fàcil, vaig estar nou anys estudiant-lo amb un esclau àrab que m’havia comprat. De fet, quan jo vaig néixer, Mallorca feia poc que havia estat conquerida per Jaume I i era fàcil sentir parlar l’àrab als carrers de la ciutat.
Finalment, què espereu que aporti l’Any Llull?
M’agradaria que servís perquè els meus llibres fossin més coneguts i també perquè els lectors els perdessin la por; alguns poden ser difícils, però no pas tots, m’atreveixo a dir fins i tot que n’hi ha de molt divertits i que, malgrat el pas dels segles, continuen ben vigents. Qui no pot extreure conclusions actuals de la disputa política del Llibre de les bèsties? Qui no s’emociona llegint el Llibre d’Amic e Amat? O qui és capaç de quedar-se impertèrrit davant el dramatisme de les meves aventures, explicades a la Vida de mestre Ramon?
Si voleu saber on serà Ramon Llull aquest Sant Jordi, consulteu el post ‘Coneix Ramon Llull per Sant Jordi i guanya una subscripció anual a la revista Descobrir‘
