Recuperant els clàssics grecs i llatins

Coberta de  la primera edició de Resum de literatura llatina de Carles Riba

Anabel Vélez

Hi ha lectures atemporals i necessàries. Els clàssics ho són. No els llegim ni els coneixem suficientment. Si preguntes sobre autors grecs i llatins clàssics, potser a la gent els sona algun nom que van llegir a l’institut o bé potser recorden aquella pel·lícula que va fer Brad Pitt sobre la guerra de Troia. Als qui van gaudir de les classes de llatí o grec a l’institut els sonarà més, fins i tot els farà gràcia recordar aquella sèrie de dibuixos animats, Ulisses 31, basada en les peripècies de l’heroi homèric. Ara bé, si no ets un vampir adolescent, sembla difícil cridar l’atenció d’un jove des de la prestatgeria d’una llibreria. Imagina’t el que ha de patir un Homer.

Per sort, sempre hi ha gent curiosa, disposada a descobrir nous mons dins un llibre, encara que aquest món existís fa segles. Aquí és on el Resum de literatura grega i el Resum de literatura llatina de Carles Riba es fan imprescindibles. Ja ho eren  quan es van publicar originàriament l’any 1927 a l’editorial Barcino, i ho són més encara avui amb l’edició de Cal·lígraf. Els llibres recullen les lliçons impartides per Carles Riba a l’Escola Superior de Bibliotecàries de 1916 a 1924 en el marc del projecte cultural de la Mancomunitat. A més, aquestes reedicions contenen una interessant antologia de textos traduïts al català que acompanyen els apunts de Riba. Eusebi Ayensa és l’encarregat de l’edició i la selecció dels fragments que complementen els textos originals. La seva estreta relació amb Grècia el fa la persona ideal per a aquesta tasca.

Coberta de la primera edició de Resum de literatura grega de Carles Riba

Riba no va voler fer una gran obra sobre la literatura clàssica. El seu desig era fer un resum dels principals autors que servís de caramel llaminer  i alhora enganxés prou per voler descobrir-ne més, llegir-ne més. I ho aconsegueix. Ho fa amb la seva precisió, la seva senzillesa a l’hora d’exposar el que vol explicar i, sobretot, amb la seva acurada selecció. A vegades, els textos suposadament didàctics poden ser una mica infumables, però en aquest cas és tot el contrari. La prosa clara de Riba, la seva concreció i la seva precisió fan que no falti, però tampoc sobri res important. Una selecció que no ha perdut vigència i continua sent totalment atemporal, tot i ja haver-se fet fa un segle.

El valor afegit d’aquesta edició és l’acurada recopilació de textos traduïts al català que ha fet Ayensa, molts traduïts pel mateix Riba i d’altres per diferents autors, en gran part extrets del fons de la Fundació Bernat Metge. L’embolcall perfecte per a aquest caramel suculent. Perquè, quan un reobre la porta dels clàssics entren anys d’aprenentatge i cultura atresorats, amb noms que van ser els pares de tot el que hem llegit des d’aleshores fins els nostres dies: Homer, Virgili, Suetoni, Ovidi, Ciceró, Sèneca, Plutarc, Aristòtil, Xenofont, Eurípides, Sòfocles, Heròdot, entre altres.

Isòcrates va dir: «s’és grec més aviat que per la sang, per la cultura». I tenia raó. En el fons tots som una mica grecs, perquè la nostra cultura beu de tot allò que els grecs van crear. Sembla que a vegades un s’oblida de reconèixer el pes que tenen els que van

Coberta de la reedició a cura d’Eusebi Ayensa de Resum de literatura llatina de Carles Riba

venir abans que nosaltres sobre tot allò que ens identifica com a poble. Gràcies a les literatures grega i llatina descobrim la comèdia, el drama, el teatre, la poesia, els discursos… Redéu! Què seria de Shakespeare sense tot això? Sense herois desesperats, sense viatges inclements, sense déus immisericordiosos, sense dones traïdes i venjatives, sense fills parricides, sense judicis injustos, sense conjures assassines, sense imperis per conquerir, sense mons per descobrir… Com va escriure, encertadament, Plini el Jove en un dels textos recuperats per Ayensa: «[…] benaurats aquells homes als quals, per una gràcia dels déus, és donat de fer coses dignes d’ésser escrites, o d’escriure coses dignes d’ésser llegides; reputo, però, més benaurats encara aquells que pogueren fer l’una cosa i l’altra». I més encara els que les poden llegir.

Per sort, Carles Riba va escriure aquests reculls que esperem que no arribin només als estudiants de grec i llatí, sinó que el gran públic s’interessi per descobrir el món que tot amant de la literatura pot trobar en aquests dos llibres. Semblen senzills, són un resum, pot pensar el lector, però són molt més que això. Potser Circe els va trobar un dia a la seva illa i els va encantar, ja que tenen un efecte immediat, gairebé miraculós. Aconsegueixen llençar-te a les prestatgeries a recuperar els clàssics que ronden per casa. I, si per casualitat no en tens cap a casa (esperem que no sigui el cas), et faran anar fins a la biblioteca o la llibreria més propera. La raó: vols llegir i vols saber-ne més. La llista d’autors i obres de referència és immensa. Vés apuntant noms i títols. Déu meu, un no sap ni per on començar! Doncs, pel principi: Homer pot ser una magnífica tria per endinsar-se al món dels clàssics. Considerat gairebé un semidéu pels mateixos grecs a la seva època, fins i tot feien una epopeia de la seva vida de cec errant. En definitiva, dues obres ideals com a primera introducció, la resta queda a les teves mans, només has de començar a llegir.

 Coberta de la reedició a cura d’Eusebi Ayensa de Resum de literatura grega de Carles Riba

Carles Riba, Resum de literatura grega, a cura d’Eusebi Ayensa, Girona, Editorial Cal·lígraf, 2014.

Carles Riba, Resum de literatura llatina, a cura d’Eusebi Ayensa, Girona, Editorial Cal·lígraf, 2015.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Código Seguridad: