Aquest Nadal, regala Barcino
Us portem una selecció de clàssics i novetats per regalar aquest Nadal, per als vostres estimats… o per a vosaltres mateixos.
Nadala 2014 1714-2014
La Nadala de la Fundació Carulla és una publicació de caire divulgatiu dedicada a algun aspecte rellevant de la societat i la cultura catalanes, escrita per reconeguts historiadors i especialistes del nostre país. Aquest any, en commemoració del Tricentenari 1714-2014, es publica aquest llibre, coordinat per Josep M. Muñoz, que ressegueix moments claus de la història de Catalunya: el significat de la derrota de l’11 de Setembre de 1714, la participació en el projecte espanyol al 1814, la manera de poder ser català de 1864, la història de la Mancomunitat de Catalunya, els altres catalans de 1964 i el moment actual de pas de l’autonomia a la sobirania.
Bienve Moya.
La festa es pot entendre com un pacte de no-agressió, com un espai mental i físic sense conflictes que una comunitat, una societat local, un sector social o un grup amb interessos afins utilitza per retrobar-se, reconèixer-se, i que fa servir com a eina de socialització. Aquest llibre no té la voluntat de ser una guia, ni una relació de festes i poblacions on se celebren, perquè el lector pugui preparar la sortida de cada cap de setmana. Té la pretensió de mostrar, en una panoràmica prou àmplia, el ric paisatge actual de la festa popular catalana.
El Llibre de Sent Soví, compost a mitjan segle XIV, és el text culinari més antic conservat en català; és, per tant, una obra cabdal de la literatura gastronòmica catalana i un testimoni de primer ordre sobre la cuina que es feia als territoris de l’antiga Corona d’Aragó. Les receptes que conté aquest document excepcional traslladen el lector a una cultura culinària que li és alhora distant, perquè és anterior a l’arribada d’Amèrica de productes tan comuns a la cuina catalana actual com el tomàquet, la patata o el pebrot, i propera, perquè presenta ja alguns procediments i ingredients encara vigents, amb plats tan característics com les picades o els sofregits. Primer volum de la Col·lecció de Receptaris Històrics de Cuina Catalana Restaurant Set Portes. Inclou una versió en català actual.
Administració pública i valors. Eines i mecanismes per a una governança ètica
Francisco Longo i Adrià Albareda.
Actualment, s’ha arribat a un punt en el qual els ciutadans ja no creuen que l’Administració pública i els valors puguin encara anar agafats de la mà. L’afebliment de la confiança de la ciutadania tant en les seves entitats administratives com en els seus representants és cada dia més fort. En aquest llibre es plantegen d’un costat els motius d’aquesta situació i de l’altre diverses eines i mecanismes per tornar a lligar els valors amb l’administració pública i la governança. Administració pública i valors presenta els diversos sistemes de control i de sanció i les pràctiques que se’n fan tant a nivell nacional com internacional, les polítiques de recursos humans i els valors de la UE, les infraestructures ètiques d’arreu d’Europa i unes conclusions i reflexions finals sobre cada un dels temes tractats.
Joanot Martorell i Joan de Montpalau.
El 12 de maig de 1437 Joanot Martorell, el futur autor del Tirant lo Blanc, va enviar una primera lletra de batalla al seu cosí Joan de Montpalau. L’acusava d’haver seduït la seva germana Damiata amb la promesa que s’hi casaria. I el desafiava a un combat si no complia el seu compromís. Montpalau va negar taxativament haver promès res. Al llarg de gairebé tot un any els dos cavallers es cartejaren i airejaren públicament les seves desavinences, ben amanides amb tota mena d’insults i desqualificacions. L’objectiu de la correspondència era establir les regles del combat i trobar un jutge imparcial que volgués fer d’àrbitre. Les lletres de batalla eren una batalla de mots, batalla jurídica, batalla de befa i escarni, batalla psicològica per intentar prendre avantatge abans mateix d’esmolar les armes.
Jaume Roig.
Edició crítica d’un dels textos més coneguts i difosos de l’època medieval. Per les mateixes dates que Joanot Martorell començava el Tirant lo Blanc (1460), el metge valencià Jaume Roig, anava redactant la que, amb els segles, seria considerada l’obra més misògina de la història de la literatura catalana, cosa que no exclou que sigui també una obra magnífica. Roig basteix, a partir de l’exageració una comèdia per fer riure i per exaltar les virtuts de la Mare de Déu, l’única dona que mereix elogis. L’Espill és una obra de grans qualitats literàries, narratives i descriptives, on l’humor subtil conviu amb l’exabrupte més groller, amb la broma passada de rosca més pròpia dels homes de taverna. Cinc làmines en color de pàgines de la còpia manuscrita conservada a la Biblioteca Vaticana i d’autògrafs de l’autor.
Cròniques del setge de Barcelona 1713-1714
Edició crítica de cinc cròniques de testimonis directes del setge. El setge de 1713-1714 constitueix un episodi cabdal de la història de Catalunya i, per extensió, de la Monarquia Hispànica i d’Europa. Així va ser percebut pels seus coetanis. La resistència dels catalans al llarg de catorze mesos va generar una amplíssima propaganda arreu del continent. Els dietaris que s’editen són supervivents d’una deliberada destrucció de documents que podien inculpar els mateixos autors.
Anselm Turmeda.
La Disputa, escrita devers els anys 1417-1418, constitueix una divertida sàtira de la pretesa superioritat humana respecte als animals. S’hi narra un àgil diàleg entre fra Anselm i l’ase del títol, que posa de manifest el profund escepticisme doctrinal del seu autor. L’obra utilitza diferents gèneres del món literari medieval: l’apòleg, la disputa, la profecia i el relat satírico-còmic, sense oblidar els elements al·legòrics i cavallerescos. Inclou també components autobiogràfics (o que volen semblar-ho) de Turmeda, un frare apòstata que acabà abraçant l’Islam. El resultat és un producte irònic, amb una aparença moralista.
Roger Vilà i Padró.
Una novel·la sobre el retorn. Un cant al Priorat, al seu paisatge i a la seva gent. En Menna, el protagonista de Marges, té quaranta anys i viu un moment de crisi existencial. És per això que ha decidit passar tot el mes de juliol al Priorat, al poble de Margalef, d’on és originari el seu pare. L’excusa és estudiar els marges de pedra seca que parcel·len el petit país. Però, més enllà d’això, en Menna, profundament identificat amb aquest paisatge i acompanyat per algunes de les figures que el poblen, aconseguirà travessar amb èxit aquest pas delicat de la seva existència.
Historia de la literatura catalana II
El segon volum de la més innovadora i moderna Història de la literatura catalana se centra en el trànsit del segle XIV al XV i en bona part d’aquest segle d’or de la literatura catalana. Analitza i estudia en profunditat l’obra d’Eiximenis, Vicent Ferrer, Bernat Metge, Anselm Turmeda i Ausiàs March, així com la poesia cortesana del segle XV, l’importantíssim paper de les traduccions i l’herència clàssica en el món medieval, com també la transcendència històrica de l’oficialitat de la llengua. El volum ha estat dirigit per Lola Badia.
