La saviesa d’un home bo
Anna Carreras
Com determina Carles Duarte al pòrtic d’aquest volum, l’escriptor i filòleg Martí de Riquer (1914-2013) fou un savi entre els clàssics. També aplicà la saviesa dels clàssics i n’aprengué les poètiques, però sobretot va ser-ne un, de la vida estant. Riquer fou algú que amb aires de trobador vivia la literatura com ho fa un humanista, però també com s’hi acara un cavaller apassionat per la lletra que li és no només ofici, sinó també vocació i fins devota passió. Erudit i romanista, el mestre Riquer no fou únicament el medievalista expert en el Quixot, el Tirant lo Blanc o l’artúric Perceval. En paral·lel, es dedicà a l’escriptura de desenes d’articles apareguts en publicacions diàries o setmanals en revistes acadèmiques o mitjans divulgatius, per no parlar de la quantitat exuberant d’estudis que publicà des d’aquell primer llibre, l’any 1934, intitulat L’humanisme català.
Conscients de la magnitud del personatge i del pes de la seva contribució a la filologia, la Fundació Carulla i l’Editorial Barcino han retut homenatge a Martí de Riquer, a la vocació literària i a l’erudició d’un home que, des del rigor científic, ha contribuït amb la seva colossal tasca a un projecte cultural de prestigi que dignifica el país. En ocasió de la commemoració del centenari del seu naixement, el volum Martí de Riquer i els valors clàssics de les lletres col·lecta una orquestra de reflexions d’autors que reconeixen el guiatge i el llegat de qui va saber estudiar i divulgar generosament la literatura europea medieval. Seguint les paraules de Laura Borràs, “per a Martí de Riquer la filologia era molt més que manuscrits o llibres, era una forma de vida”, perquè “era un lector, crític, historiador i teòric de la literatura, tot en un”.
Les contribucions de Lola Badia, Lluís Cabré, Isabel de Riquer, Joan Santanach i Sílvia Coll-Vinent a la monografia dissenyen un panorama emotiu i alhora textual que abasta totes les cares del poliedre Riquer. Lola Badia es va doctorar en Filologia Romànica l’any 1977 sota la direcció de Martí de Riquer. A Martí de Riquer i els clàssics catalans (1933-1936), Badia repassa tres anys d’estudi dels clàssics de casa nostra per part del romanista Riquer, alhora que en recorda la seva tasca vinculada a les editorials catalanes, sobretot a la Barcino. Riquer –explica Badia– va tenir ocasió de participar activament en l’emancipació particular que els estudis de literatura catalana medieval duien a terme de la mà de pioners com Antoni Rubió i Lluch, Lluís Nicolau d’Olwer, Pere Bohigas, Jordi Rubió i Balaguer i Josep Maria de Casacuberta. El repàs d’algunes de les publicacions acadèmiques de Riquer anteriors al 1936 mostra alhora la solidesa de la seva formació històrica i filològica i la connexió de les activitats de crític literari i activista cultural amb les tasques erudites i tècniques.
Lluís Cabré, professor de literatura medieval a la UAB, torna a centrar-se en la participació editorial del mestre a Martí de Riquer. Els nostres clàssics entre els altres. Cabré, afirma que Riquer “ha obrat el miracle de mantenir aquesta obertura intel·lectual viva fins a principis del segle XXI”. Reconeixent-li el mestratge en tota la literatura romànica, Cabré destaca la confluència de l’antiga dedicació al provençalisme i a la seva herència catalana amb la voluntat riqueriana de divulgar amb rigor els resultats de la investigació d’arxiu i literària. Martí de Riquer fou un bon professor que sempre pensà en la necessitat d’establir un marc biogràfic i, si pot ser, una educació i una cort, dades indispensables per a situar un autor medieval. Dedicar-se tantes dècades a estudiar els clàssics catalans al costat dels trobadors, l’èpica francesa, la literatura italiana fins a Ariosto i la castellana fins a Cervantes és, senzillament, una lliçó memorable.
Isabel de Riquer, filla de Martí de Riquer i professora emèrita de filologia romànica a la UB, juntament amb Joan Santanach, coordinador de l’Editorial Barcino i professor a la mateixa UB, analitzen les catorze cartes escrites a Barcelona des de 1976 a 1990 que es van enviar mútuament Martí de Riquer i Lluís Carulla, un epistolari de dues personalitats aparentment dissemblants però amb un idèntic projecte cultural. La majoria de lletres fan referència a projectes culturals impulsats per Lluís Carulla, per als quals demanava la participació de Riquer. La vinculació entre l’Editorial Barcino i la Fundació Carulla es remunta a l’any 1972. L’Editorial Barcino, la col·lecció Els Nostres Clàssics, l’heràldica catalana, l’entusiasme pel Quixot i el tracte respectuós i cordial que mantingueren Lluís Carulla i Martí de Riquer van unir durant quasi un quart de segle un dels empresaris catalans més cultes i generosos i el gran filòleg romanista i professor de la UB.
Al darrer capítol del llibre, Lola Badia, Lluís Cabré i Sílvia Coll-Vinent recopilen les publicacions de Martí de Riquer entre els anys 1931 i 1936. Són més de dues-centes trenta contribucions entre ressenyes, articles i llibres que configuren el perfil d’un home de lletres complet i madur als vint-i-dos anys. El domini de gairebé tots els vessants de les lletres catalanes medievals, manifestat en desenes de treballs periodístics, sovint erudits i originals, anuncia la Història de la literatura catalana de 1964. Encara que Martí de Riquer avui sigui conegut com a filòleg i historiador de la literatura, no s’ha d’oblidar el teló de fons, la vocació literària manifesta arreu i, en particular, en el seguiment d’estrenes teatrals, en els assajos sobre poesia medieval i en la traducció de Llucià de Samòsata i de Savinien Cyrano de Bergerac.
Diversos autors, Martí de Riquer i els valors clàssics de les lletres, Editorial Barcino, Institució de les Lletres Catalanes, 2015.
