Aquest Sant Jordi regala clàssics
Arriba Sant Jordi i quina millor manera de celebrar-ho que regalant un clàssic. Per això us proposem uns quants títols de l’Editorial Barcino i d’altres editorials per fer un bon regal als qui estimes o, fins i tot, per a tu mateix!
Perills d’amor, de Joan Roís de Corella.
Perills d’amor recull una selecció de textos poètics i narratius de l’escriptor valencià de la segona meitat del segle xv Joan Roís de Corella, considerat un exemple d’estil elegant i refinat. El volum, en versió d’Eduard J. Verger, inclou composicions centrades en les fatalitats i desenganys que comporta la passió amorosa, especialment quan és duta a l’extrem. Des de poemes d’amor no correspost com La balada de la garsa i la merla i de jocosos com A Caldesa, fins a narracions tràgiques com la Història de Leandre i Hero i la Història de Jàson i Medea.
La disputa de l’ase, d’Anselm Turmeda.
Fra Anselm es troba davant d’una assemblea d’animals, que reuneix des dels més nobles (com el lleó i l’elefant) fins als més baixos (el poll, la puça). El lleó, el rei dels animals, nomena un ase perquè convenci Fra Anselm de la falsedat d’un rumor que ell mateix ha ajudat a difondre: el fet que els homes són superiors als animals. Fra Anselm i l’ase estableixen un diàleg divertit i mordaç, on l’ase contradiu totes les raons de Fra Anselm i es riu dels costums i la vanitat dels homes, especialment del clergat. Anselm Turmeda (Palma, 1352-Nord d’Àfrica 1423) va redactar la seva obra en català i en àrab des de Tunis, on va instal·lar-se després d’abjurar de la religió cristiana (pertanyia a l’ordre dels franciscans) i convertir-se a l’Islam.
Vida de mestre Ramon, de Ramon Llull.
A punt de fer els vuitanta, Ramon Llull (c. 1232-1316) va dictar la seva extraordinària Vida a un monjo cartoixà de París. Nascut a Mallorca tres anys després de la conquesta cristiana de l’illa, Ramon Llull va tenir un contacte directe amb la cultura musulmana, cosa que li va proporcionar una visió de l’“altre” única entre els intel·lectuals europeus medievals. No va ser, però, fins a arribar a la trentena que, abandonant la seva vida cortesana anterior, es va iniciar en els estudis teològics i filosòfics, i va començar una intensa activitat destinada a la conversió dels infidels. Va viatjar incansablement per les corts cristianes cercant suport per als seus objectius i va dur a terme diverses missions al nord d’Àfrica per disputar amb savis musulmans. En una d’aquestes estades va ser apedregat i empresonat. La Vida és el relat més complet de la vida de Ramon Llull.
Religions, espiritualitat i valors, de Francesc Torralba.
La crisi de transmissió de valors característica de les societats postmodernes ha comportat la irrupció d’una generació de ciutadans que desconeixen l’univers religiós dels seus avantpassats, els seus mites i els seus símbols, cosa que ha provocat l’eclipsi de valors que en el passat estaven arrelats en l’imaginari col·lectiu. Paral·lelament, la hiperactivitat de la societat d’avui ha comportat una impressió d’acceleració i de saturació mental i emocional. Això ha desvetllat una fam d’espiritualitat, la necessitat d’aturar-se i meditar sobre els valors que mouen la pròpia existència, i ha fet créixer l’interès en móns religiosos, sapiencials i espirituals molt allunyats de la tradició occidental. En una societat on cadascú es fabrica la seva “biografia de bricolatge“, el ciutadà s’apropa a les tradicions religioses fent-se seu allò que considera que li pot ser beneficiós per al seu desenvolupament vital. Francesc Torralba relata el naixement d’aquesta nova espiritualitat laica i es planteja si obrirà la porta a descobrir nous valors i a recuperar-ne d’antics.
La dels castells és una tradició que va més enllà de la mera expressió folklòrica. Amb més de dos-cents anys d’història, els castells mantenen el seu vigor i, temporada rere temporada, continuen creixent. La Nadala Castells d’aquest any analitza aquest fenomen des de diversos punts de vista: la història (amb una atenció preferent per l’eclosió dels últims vints anys i la projecció internacional), la música que l’acompanya, les referències literàries i artístiques, el ric lèxic que ha creat, les principals fites que ens ha regalat… Hi han ajudat alguns dels màxims especialistes en aquest àmbit, persones que, des de fa anys, escriuen i reflexionen sobre els castells: Josep Bargalló, Xavier Brotons, Xavier Capdevila, Joan Cuscó, Pere Ferrando, Efren Garcia, Raquel Sans i Guillermo Soler.
Sant Jordi. Una llegenda mil·lenària, de Stefano Cingolani
Va existir sant Jordi? Què en sabem? Aquest llibre vol reconstruir per primera vegada els camins de la vida de sant Jordi, un personatge del qual coneixem la vida llegendària, però res de la seva història. Stefano Cingolani ressegueix aquests camins al llarg d’un mil·lenni per trobar els perquès de l’èxit d’un sant militar en una religió pacífica i entendre com el cristianisme va recrear el seu passat per absorbir el llegat pagà. La llegenda de sant Jordi influeix en la conversió al cristianisme dels pobles germànics, s’estén arreu del món conegut i esdevé un símbol d’identitat per a la corona de Catalunya i Aragó.
Ramon Berenguer IV, de Josep-David Garrido
Ramon Berenguer IV (1113/14-1162) va ser comte de Barcelona i príncep d’Aragó. La biografia d’aquest sobirà català del segle XII, sorprenentment, encara estava per fer. Ramon Berenguer IV és sens dubte un dels homenots més remarcables de la història dels catalans: el fundador de l’estat català medieval compartit amb els aragonesos (la Corona Aragonum et Cataloniae) i el conqueridor de les ciutats de Tortosa i Lleida, amb les quals va deixar gairebé perfilats els límits geogràfics de la Catalunya estricta, és a dir, el Principat, incloses les terres nord-catalanes de la Cerdanya, el Conflent, el Vallespir, i fins i tot les occitàniques de la Fenolleda, el Perapertusès i el Donasà. En aquest llibre el lector viatjarà per la vida i el regnat de la persona potser més determinant en la formació de Catalunya i també d’Aragó. Tant és així, que el seu emblema personal (la senyera d’or i gules) s’ha convertit en símbol inequívoc dels territoris on la seva nissaga va regnar, a bastament utilitzat en banderes i armories fins avui.
Una societat assetjada, d’Albert Garcia Espuche
Una societat assetjada: Barcelona 1713-1714 ofereix una visió única dels 414 dies de setge a Barcelona durant la Guerra de Successió. A partir, sobretot, dels documents notarials de l’època, Albert Garcia Espuche dóna a conèixer més de 400 històries reals de persones que es casaven, compraven cases, feien testament i intentaven resoldre els conflictes quotidians sota les bombes. Aquest llibre ens mostra els fets tal com els va recollir la bona pràctica dels notaris barcelonins de l’època i dóna fe d’escenes il·lustratives, curioses i sovint increïbles, alhora que fa certa l’afirmació que la realitat supera la ficció. El llibre és un document imprescindible per entendre, més enllà de grans esdeveniments polítics i bèl·lics, la societat barcelonina sota el setge.
La guerra de 1714, de Joaquim Albareda i Joan Esculies
Quan l’any 1700, Carles II de la casa d’Àustria va morir sense descendència després de designar hereu Felip d’Anjou, nét de Lluís XIV de França, l’equilibri internacional va sofrir un trasbals que va derivar en un conflicte bèl·lic d’abast mundial: la guerra de Successió. Als territoris hispànics la guerra era entre els regnes de la Corona d’Aragó –partidaris del candidat austríac– i la Corona castellana –defensora del candidat borbó–. El Tractat d’Utrecht, l’any 1713, va posar fi a la guerra, però el conflicte va continuar a Catalunya fins a l’històric 11 de setembre de 1714, quan Barcelona, després d’un llarg setge, va ser ocupada per les tropes de Felip V. Amb la derrota, Catalunya va perdre l’Estat i el seu sistema de representació política. Dos anys després, el Decret de Nova Planta va imposar un nou ordre polític absolutista i militaritzat de matriu castellana. D’una manera rigorosa, aquest llibre explica les claus perquè el lector entengui millor l’evolució i l’impacte de la guerra, així com les conseqüències que va tenir per a la Catalunya d’aleshores i dels segles següents. A més, el llibre proposa unes rutes històriques per la geografia del conflicte i una descripció dels protagonistes.
