Fragment del mes: Sermons, de Sant Vicent Ferrer
Sant Vicent Ferrer, Sermons. A cura de Gret Schib. Volum cinquè, Editorial Barcino, Barcelona, 1984.
Els filòsofs (CLXI, fragment)
La primera sapiència és filosofical, la qual havien los filòsofs antics bons e verdaders, ço és, separar-se de totes les coses que podien enfoscar e impedir l’enteniment e son estudi per tal que poguessen aprofitar en ciència, així com veem per semblança en aquell qui vol acumular riquees, car restreny-se en les despeses de la casa e de les vitualles e semblants coses. E així ho faïen aquests filòsofs: no volien entendre en les coses mundanals, així com en pleits e negocis. E per ço se llig de Sòcrates filòsof: per tal que es separàs d’aquests negocis mundanals e no hagués l’enteniment enfoscat, prengué les sues pecúnies en un sac e llançà-les en la mar, dient: “Abite malo puncto malae cupiditates; ego demergam vos, ne demergar a vobis” (‘Perdeu-vos, mals desigs; us enfonso perquè no m’enfonseu’). Així mateix se restrenyen en les immundícies carnals, e per ço no prenien mullers. Diu sant Agustí, qui fon gran filòsof, que Plató filòsof fo verge, perquè es restrengué de tal pecat, perquè no hagués l’enteniment enfoscat e gros per luxúria. E vet intellectum. Així mateix se llig de Sèneca que quan entrava en la ciutat, posava’s un vel en la cara davant los ulls perquè no veés algunes persones vanes. Així mateix llegim de Demòcrit filòsof, qui es féu traure los ulls per tal que contemplant no s’empatxassen, que contemplant empatxaven-lo. E per ço tal sapiència hajam que no siam empatxats en la contemplació de Déu e de ses obres, car escrit és: “Cogitavi in corde meo abstrahere a vino carnem meam, ut animum meum transferrem ad sapienciam” (‘Vaig pensar que podia regalar el meu cos amb vi i ajuntar-me amb la follia, bo i conservant el cap clar gràcies a la saviesa’, Eccl 2,3).
L’embriaguesa (CLXII, fragment)
La segona clàusula diu “et oves pascue eius”, que siam ovelles de la pastura sua. Ara, així com Jesucrist donà pastura als seus deixebles en l’Església, així lo dimoni dóna pastura als seus deixebles en la taverna, e van lla e embriaguen-se. E de tals, com moren, vet què diu David: “Sicut oves in inferno positi sunt, et mors depascet eos” (‘S’aplegaran com ramats a la terra dels morts, la mort mateixa serà el seu pastor’, Ps 49 [48],15). E l’ovella, quan l’han morta, vet que la despullen e escorxen-la, e depuix està penjada. Susaixí, tal persona que va a embriagar-se a la taverna, vet que és despullada de tots béns espirituals, e puix en infern està penjada, mes no pot morir, amb un garfi al coll davall la barba. E diu que la mort li és pastura, ço és, que perpètuament estarà’s en aquella pena, ultra les altres penes. Mes quan tu te guardes de la taverna e vas a l’església per combregar o rebre lo cors preciós de Jesucrist, vet ací que és ovella de la pastura de Jesucrist.
La llengua (CLXVIII, fragment)
Lo primer senyal de paraís o d’infern és parlament de boca. E com? Digau: en què coneix hom una persona de qual terra és? En lo llenguatge, car si vós parlau amb hom estrany, en la llengua coneixereu de qual terra és: si parla català, oh, català és, si francès, francès, etc., car la llengua dóna a conèixer la persona de qual terra és. E açò ja veeu si és clar. Mes encara vos ne daré autoritat de la Bíblia (Judicum, caº XIIº). Llegim que en la terra de Jerusalem eren los tribs d’Israel qui havien guerra mortal, que si es poguessen matar, no s’hi trigaven. E veus que la un trib havia a passar lo flum Jordà. Ordenada la batalla, digueren los altres: “Sabeu com ho podem fer, que els haurem? Anem a flum Jordà, e així com ells se’n tornaran, nosaltres los matarem.” “Hoc, mes si no els coneixerem?” “Sí farem en la llengua, que ells dien ‘sebolet’, e nosaltres ‘tebolet’ (que vol dir ‘espiga de trigo’).” E així fon, que quan venien deu o dotze, al passar del riu aquells deïen: “D’on veniu? Digau ‘tebolet’.” Aquells responien ‘sebolet’. “Degolla’l!” E així en mataren tants mília dels contraris. Veus doncs ací com per la llengua coneixien de qual terra eren o de qual trib. Així és al propòsit. Item, altra autoritat (Mt., 24º caº): Quan venc a la passió de Jesucrist, que els jueus lo tenien pres en la casa de Pilat, e sant Pere anava detràs a veure què farien de son senyor, veus que aquells de la casa li digueren: “Tu ex illis es, nam loquela tua manifestum te facit” (‘Tu ets dels seus, que la teva parla et delata’). Així dic de vosaltres, que en la llengua coneixerà hom de la qual terra sou.
