Aquest Sant Jordi, regala clàssics
Arriba Sant Jordi i quina millor manera de celebrar-ho que regalant un clàssic. Per això us proposem uns quants títols d’Editorial Barcino i d’altres editorials per fer un bon regal a aquells que estimes o, fins i tot, per a tu mateix!
El somni, de Bernat Metge.
El somni és una obra complexa i singular, capaç de mirar-se de prop i amb un gran sentit de l’humor els aspectes més prosaics de la vida quotidiana però també d’elevar-se fins a les idees filosòfiques més transcendents. Bernat Metge, membre de la Cancelleria i secretari de Joan I i de Martí l’Humà, és considerat el millor prosista català del XIV i una de les plomes més interessants i originals de tota la literatura medieval. El somni conserva, sis segles després, tota la capacitat de sorprendre’ns i de divertir-nos. Alba Dedeu, que en fa l’adaptació al català actual, ha publicat el recull de contes Gats al parc (Premi Mercè Rodoreda 2010). És traductora de l’anglès i l’italià.
Tractat sobre l’amor heroic, d’Arnau de Vilanova.
Arnau de Vilanova (c.1240-1311), reputat metge de reis i papes, va ser també professor a la facultat de medicina de Montpeller i autor de diverses obres mèdiques i espirituals, la majoria en llatí. El Tractat sobre l’amor heroic és el primer tractat llatí dedicat exclusivament a l’“amor hereos” de què és té constància. Aquesta denominació científica remet a la malaltia d’amor, a la passió amorosa, de què parlen els poetes medievals. Arnau explica els sofriments dels enamorats d’acord amb les teories mèdiques de l’època i proposa alguns remeis per a aquesta afecció, que es considerava potencialment mortal.
Dos amants com nosaltres, de Laura Borràs.
Curial e Güelfa. Tirant i Carmesina. Jordi de Sant Jordi. Manelic, Pilar Prim, el Comte Arnau i Colometa. La literatura catalana conté històries d’amor i desamor èpiques i universals, moltes d’elles, apassionants i poc conegudes. En aquest llibre, Laura Borràs, autora de Per què llegir els clàssics, avui ens porta un gran recorregut a través dels grans amors de la literatura catalana.
La ploma de jonc, Antologia de la literatura catalana medieval (segles XIII-XIV).
Aquesta antologia ens ofereix una versió modernitzada de la mà de Gabriel de la S. T. Sampol, que posa els textos medievals a l’abast de l’estudiant i del lector mitjà. En la literatura medieval, un lector modern pot trobar-hi Ramon Llull, que ens despulla la seva ànima en els seus versos o que fa crítica social mitjançant la faula; o la intensitat dels relats autobiogràfics de Jaume I o Ramon Muntaner, entre molts d’altres. Tot un món per qui s’hi vulgui acostar.
Sobreamor. Ausiàs March, Ramon Llull, Ibn cArabî, Ibn Zaydûn, de Jad Hatem.
En aquest assaig tocant al sobreamor, Jad Hatem ens invita a reflexionar entorn de les seves grans preocupacions: com establir ponts de diàleg entre les diferents disciplines (fenomenologia de la religió, poesia i filosofia) i entre les diverses cultures (cristiana i islàmica, especialment). Amb aquest fi, confronta dos pensadors vigorosos, Ramon Llull i d’Ibn cArabî, amb dos poetes apassionats, Ausiàs March i Ibn Zaydûn.
La carn. Cos i sexualitat a l’Edat mitjana, d’Albert Toldrà.
Un recorregut de caire antropològic per diferents aspectes de la complexa cultura medieval sobre el cos i la sexualitat. A través de fonts historiogràfiques i literàries, l’autor mostra com el cos (la seva representació i la seva vivència) és un camp de batalla de les contradiccions i els conflictes culturals i ideològics. Amb l’obra, Toldrà mostra com és possible combinar l’estudi històric amb la voluntat de mostrar una època tal com fou, en què el cos era la mesura de les coses i els actes i les paraules mostraven una sexualitat genital i transgressora, sovint lliure i alegre.
Els grans comtes de Barcelona, de Santiago Sobrequés i Vidal.
Obra per conèixer com es va formar, entre els segles X i XII, l’Estat català que perviuria fins a principis del segle XVIII. Escrita pel prestigiós medievalista Santiago Sobrequés i Vidal, ens trasllada a l’època dels grans i ben reconeguts sobirans de Catalunya: Ramon Borrell, Berenguer Ramon i els Ramon Berenguer. A ells correspon el mèrit d’haver configurat, al voltant dels comtats de Barcelona, Girona i Osona, el nucli polític central del Principat de Catalunya i una sòlida administració catalana i d’haver donat vida a una capital, Barcelona, destinada a esdevenir el pal de paller del país a l’època de plenitud nacional.
Els barons de Catalunya, de Santiago Sobrequés i Vidal.
En aquesta obra s’hi presenta el paper polític de la noblesa catalana des dels orígens nacionals de Catalunya fins al pas a l’edat moderna. El llibre conté informació d’un gran valor per a aquells que vulguin conèixer la història social i la mentalitat d’un sector bàsic del nostre passat, el dels barons catalans. En aquest aspecte és la més solvent història social que s’hagi fet mai sobre el paper d’aquells que varen exercir, gairebé en exclusiva i fins molt avançada l’edat mitjana, la gestió dels afers públics de Catalunya.
Per una educació republicana. Escola i Valors, de Gregorio Luri.
Els alumnes catalans obtenen uns resultats molt més baixos del que podríem aspirar com a país. Tot i això, si avaluéssim el nostre sistema educatiu per les seves pretensions morals, probablement ocuparia la primera posició del món. Les nostres escoles s’avaluen més d’acord amb la noblesa dels seus propòsits que amb la realitat dels seus resultats. Gregorio Luri Medrano va néixer a Azagra, Navarra, el 1955. Mestre resident al Masnou, ha estat Premi Fi de Carrera de Ciències de l’Educació i Premi Extraordinari de Doctorat en Filosofia. Ha treballat a tots els nivells de l’ensenyament, de l’escola primària a la universitat. Consultor pedagògic i col·laborador del diari Ara, és autor de diversos assajos filosòfics i pedagògics, entre els quals destaca L’escola contra el món (La Campana, 2008).
Ciberètica. TIC i canvi de valors, de Josep Lluís Micó.
En poc més d’un decenni, internet ha esdevingut un dels eixos centrals de la nostra vida laboral, social i fins i tot familiar. Llocs com Google, Viquipèdia, Facebook, Tuenti o Twitter i aparells com els telèfons intel·ligents o les tauletes tàctils no només han revolucionat la manera que tenim d’informar-nos i de comunicar-nos amb els altres, sinó que ens han fet plantejar nous dilemes ètics, al voltant de qüestions candents com la privacitat, la propietat intel·lectual, la protecció de menors… Com afecta la xarxa als nostres valors? En l’entorn virtual són vàlids els mateixos valors que seguim en el món real? Se n’estan creant de nous? N’hi ha que es troben en perill d’extinció? Josep Lluís Micó, periodista especialitzat en noves tecnologies, es planteja aquestes qüestions i ens obre el camí a la ciberètica del futur.
