Clàssics i fet casteller (d’abans dels castellers i tot)

Per Josep Bargalló Valls*

De fa força anys –i després de les vacil·lacions de la primera meitat del segle XX–, la historiografia ha conclòs que els nostres castells són el resultat de l’evolució de les construccions humanes que s’alçaven en els antics Balls de Valencians i, en menor mesura, en les nostres Moixigangues. Aquests Balls, presents ja en el Camp de Tarragona al segle XVII, van veure com aquestes construccions –que inicialment eren només un acompanyament de les seves danses– van anar singularitzant-se i van acabar esdevenint-ne protagonistes, deslligant-se finalment del seu marc original. Aquesta evolució es va donar en les darreres dècades del XVIII en una geografia que aplega bona part del Camp i del Penedès, mentre que el nou costum va consolidar-se en la primeria del segle següent, el XIX.

Per això, en el meu treball sobre literatura castellera publicat a la Llegir-ne més

Algunes pinzellades sobre la paraula «DEPORT»

Guillem Turró i Ortega autor de Més enllà de l’espectacle mediàtic

És ben sabut que els catalans fem servir —tot sovint en contextos diferents— dues paraules diferents que són esport i deport. Ambdues —perfectament complementàries— abracen un camp semàntic referit a aquelles activitats físiques de caire competitiu i recreatiu. En canvi, en llengua castellana només s’utilitza el terme deporte. Estudiosos com Miguel Piernavieja han constatat que aquesta paraula té un primer origen en el provençal i que d’aquí passarà a d’altres llengües romàniques com el francès, el castellà o el català. De fet, en el francès antic ja trobem el verb desporter que podem traduir per divertir-se. Tot sembla indicar que la paraula arribarà fins a Anglaterra a on passarà a dir-se disport i finalment, sport. Autors tan importants a nivell europeu com el francès François Rabelais (1494-1553) o

Llegir-ne més

Parlaments a Corts

Parlaments a les Corts CatalanesDiversos autors, col·lecció Els Nostres Clàssics, (1928).

PARLAMENTS A CORTS

El pactisme català, ahir i avui, té molt de necessitat. A l’Edat Mitjana, i fins al 1714, la debilitat econòmica de la monarquia s’havia de pal·liar mitjançant el suport dels diversos estaments. Aquesta va ser una de les principals raons de la convocatòria de corts, en què el rei o els seus representants exposaven als tres braços els seus projectes i les seves requestes, i es pactava en quines condicions i amb quines contrapartides es faria efectiva l’ajuda, si és que es concedia. Tot plegat va propiciar el sorgiment de persuasives peces d’oratòria, en què l’orador mirava de captar l’atenció i el favor de l’auditori a partir d’una estructurada exposició de citacions, lloances i virtuts, que acostumava a finalitzar amb una

Llegir-ne més

Cerverí de Girona, joglar i trobador de Pere el Gran

Francesc J. Gómez

Amb un catàleg impressionant de cent vint obres conservades —entre les quals cal comptar cinc poemes narratius i uns divulgadíssims Verses proverbials signats amb el seu nom de fonts, Guillem de Cervera—, Cerverí de Girona és el màxim exponent de la poesia trobadoresca a Catalunya i també l’autor del corpus poètic més important i influent a la Corona d’Aragó fins a la poesia d’Ausiàs March.

No obstant això, i malgrat les rigoroses edicions de Martí de Riquer (1947) i de Joan Coromines (1985 i 1988), l’obra de Cerverí és encara ben poc coneguda dels lectors catalans, probablement per una escassetat d’estudis i edicions que ajudin a superar els nombrosos problemes d’interpretació que plantegen la identitat del trobador, la genuïnitat del seu occità poètic, el seu gust pels

Llegir-ne més

L’edat mitjana marrana, historietes dels segles XIII-XIV

Lloc: Teatre Romea (C/Hospital, 51) Dia i hora: dilluns 23 de gener de 2012, 20h

Us convidem a la lectura dramatitzada de “L’edat mitjana marrana“, una selecció de petites històries de caràcter moralista per entretenir i divertir a la cristiandat occidental dels segles XII i XV. Aquests fabliaux es diferencian de la poesia culta trobadoresca que coneixem en que parlen dels pecats de la carn, la luxúria, la gola i la mentida, critiquen el comportament de les dones i els clergues, etc.

Els textos que es llegiran seran: ‘La donzella que no podia sentir parlar de fotre’, ‘Sant Pere i el Joglar’, ‘El cavaller que feia parlar conys’ i ‘4 desitjos de Sant Martí’ entre d’altres. És una oportunitat per conèixer una altra edat mitjana: burgesa, urbana, anticlerical i misògina.

La entrada és lliure, però l’aforament

Llegir-ne més