La Crònica més novel·lesca

Anna Carreras

Si fos possible sotjar com el semiòleg Roland Barthes, pioner del grau zero de l’escriptura i de la mort de l’autor, fa un cafè amb Bernat Desclot, de seguida veuríem com el francès reconeix que aquestes innovacions narratives potser no són del tot mèrit seu. L’historiador i funcionari reial (cronista d’ofici) Bernat Desclot –en realitat Bernat Escrivà (1240-1288)– és autor, a mitjan segle XIII, d’una de les grans cròniques (al costat de les de Jaume I, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós) i també, la més fidedigna de la prosa medieval catalana. El seu Llibre del rei en Pere d’Aragó e dels seus antecessors passats revela la qualitat esmunyedissa del seu autor, un mantenir-se al marge del text que fa anar de corcoll el lector malacostumat a identificar les figures del narrador i del protagonista. Contemporani de Ramon Llull, Desclot és el primer gran escriptor sorgit de l’empresa

Llegir-ne més

Redescobriu el gòtic de Barcelona de la mà de Bernat Metge

“Siats de natura d’anguila. Bernat Metge i Barcelona” és el títol de la ruta guiada i literària per la Barcelona de Bernat Metge, que va iniciar-se l’any 2013 amb motiu del 600è aniversari de la mort de l’autor de Lo somni i que s’ha anat celebrant amb molt bona acollida de públic durant tot l’any 2014.

La ruta discorre per alguns dels escenaris de l’època en què va viure l’autor, com el Palau Reial Major i el Palau Reial Menor, i durant el recorregut els guies, vinculats a la Universitat de Barcelona, llegeixen fragments de l’obra de Bernat Metge.

La visita és una oportunitat única de viatjar en el temps i submergir-se en un moment fascinant de la història de Catalunya.

Aquest

Llegir-ne més

La història d’una nissaga. L’inici de la historiografia medieval de Catalunya

Neus Iborra

L’estudi de la història, tal com el concebem avui, no té res a veure amb el que suposava per als medievals. Escriure la història tenia altres intencions i objectius que actualment considerem políticament incorrectes –tot i que, malauradament, la informació es continua manipulant en ocasions–, com demostracions d’honor a través de l’explicació de fets i gestes que combinaven elements fantàstics i elements reals.

Les Gestes dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó, editades recentment amb traducció del llatí de Robert Álvarez i introducció i notes de Stefano M. Cingolani, mostren aquesta percepció inicial o primitiva d’allò que després esdevindria un pilar per a la societat: la pròpia història, la historiografia. Aquest text, tal com se’ns explica a la introducció, no només està format per diversos textos sinó també per diversos autors en diferents moments de la història, i es pot concebre com

Llegir-ne més

Runa sobre runa

Per Enric Vila

L’última ressenya que vaig escriure per Barcino, amb motiu de la publicació de l’extraordinari dietari de Miquel Parets, remarcava una idea en la qual vull insistir: és important que es publiquin tants papers privats com sigui possible. L’única manera d’esvair l’aire de llegenda que té la nostra història –especialment la història que va marcar la constitució dels nacionalismes i dels estats moderns– és recuperar la màxima diversitat de testimonis personals escrits. En un país que ha vist tan sovint les seves institucions prohibides o folkloritzades, els seus arxius destruïts o saquejats, i les seves acadèmies i poltrones intervingudes i apartades dels debats intel·lectuals d’àmbit europeu, les veus subjectives tenen una importància vital de cara a elaborar discursos polítics que s’aguantin.

Un fenomen que sorprèn, quan t’aboques a llegir correspondències i dietaris d’altres temps, és l’actualitat dels

Llegir-ne més

Aprenent de noblesa

Per Anna Carreras

No som superiors als animals però la humanitat, fanfarrona, sempre s’ho ha cregut. Hem d’aprendre de les bestioles, de llur noblesa i generositat, de la dignitat. Anselm Turmeda (Ciutat de Mallorca ca. 1352-Tunis, ca. 1423) ho sap però vol jugar a portar la contrària. Quan a Tunis, entre 1417 i 1418, escriu la Disputa de l’ase així ho proclama des d’un enfocament satíric i un dramatitzat conflictus entre fra Anselm i l’ase del títol. L’obra és censurada i condemnada per la Inquisició espanyola, que la considera un llibre prohibit. Tant per raons polítiques (el sistema democràtic d’elegir el rei dels animals…) com religioses (les anècdotes anticlericals de l’ase en la seva polèmica), no quadra amb l’ortodòxia catòlica de l’Espanya del XVI. Sense cap edició catalana conservada, només en sobreviu una traducció francesa, impresa a Lió l’any 1544 i traduïda

Llegir-ne més