Com era la propaganda política el 1700?

Ja hem parlat de la prosa al servei de la religió, però com era fa tres segles la poesia al servei de la política?

Un bon exemple és aquest poema anònim dels inicis de la Guerra de Successió, imprès per Rafel Figueró a finals del 1705 o principis de 1706. L’autor anònim és partidari i exalta la figura de l’Arxiduc Carles d’Àustria, pretendent a la corona hispànica i contrincant del borbó Felip d’Anjou, el futur Felip V que s’acabarà quedant el tron.  L’any 1705 l’Arxiduc Carles d’Àustria estableix cort a Barcelona.

Norabona a l’excel·lentíssima ciutat de Barcelona per haver vingut a ella l’augusto senyor don Carlos III, monarca d’Espanya, essent ella la primera que, ditxosa, logra los favors de tan soberà monarca entre totes les ciutats de sos dilatats i llegítims dominis

Regosija’t, Barcelona,

que aquest gran rei és molt clar,

és ta glòria y ta defensa

y de tot

Llegir-ne més

Com era l’infern l’any 1700?

El llibre Llengua i Literatura, Barcelona 1700, publicat per Editorial Barcino i l’Ajuntament de Barcelona, inclou perles com el següent fragment del Catechisme pastoral de plàticas doctrinals y espirituals per tots los diumenges de l’any, utilíssim y profitós a tots los rectors y regint cura de ànimas, com també confessors y predicadors, de Josep Plens, rector de Mollerussa. El recull de sermons va ser publicat l’any 1699 a Barcelona.

Si voleu saber com era l’ infern en el que creien els besavis dels avis dels nostres avis, us deixem amb aquesta prosa efectista l’objectiu de la qual era commoure la pietat popular.

[…] què cosa és Infern? Haveu de saber, christians, que lo lloch de l’Infern és un pou tant profundo, tant

Llegir-ne més

Pere Torroella, mestre d’amor del segle XV

Durant molt de temps, va perdurar la imatge d’Ausiàs March com la d’un poeta solitari i torturat. Però en els darrers anys, i gràcies a la recerca dels especialistes, sabem que no estava sol. Ben al contrari, existia tota una generació de poetes contemporanis del gran poeta valencià que treballaven a la cort i que dirigien la seva poesia a un públic culte i cortesà. El professor Ramon Torró ja en va rescatar uns quants de l’oblit a Sis poetes del regnat d’Alfons el Magnànim, publicat per Barcino fa un parell d’anys. Ara, Francisco Rodríguez Risquete recupera un altre gran poeta del segle XV a Obra Completa de Pere Torroella, publicada en dos volums a la col·lecció “Els Nostres Clàssics” d’editorial Barcino. El curador

Llegir-ne més

Jordi de Sant Jordi, el poeta que estimava sense amor

Se suposa que els clàssics no envelleixen, que no passen mai de moda. Però també tenen els seus alts ibaixos. Jordi de Sant Jordi n’és un clar exemple. Elogiat pels seus contemporanis i considerat un dels autors més rellevants de la poesia catalana de tots els temps, avui és pràcticament un desconegut. En part perquè la seva obra, escrita en occità, ens costa d’entendre. I també, no ens enganyem, perquè tot allò que sona a poesia medieval ens espanta. L’Editorial Barcino un cop més ens ho posa fàcil i ens ofereix una versió al català actual de la poesia de Jordi de Sant Jordi. El volum, a punt de sortir al mercat, inaugurarà la

Llegir-ne més

La llegenda més surrealista de Sant Jordi

Autora: Anna Carreras

Malgrat la minsa notícia biogràfica que disposem de sant Jordi (Diòspolis, Palestina, v. 270Nicomèdia, Bitínia, 303), sabem que va ésser un militar romà convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe. La figura del Sant és el resultat de la síntesi d’un cúmul de tradicions paganes, la qual cosa no impedeix que s’assimili al cristianisme: com a religió emergent, el credo necessitava personatges heroics que facilitessin el procés evangelitzador. Els croats en popularitzen la devoció, n’expandeixen el culte per l’Occident cristià i l’implanten a tot Europa. De la fama del personatge històric es

Llegir-ne més