Dames divines
Presentat recentment a Sant Cugat per Marta Pessarrodona (poeta) i Teresa Forcades (monja benedictina i autora de la Trilogia feminista en la història), el llibre Jesús i les dones de Marta Pessarrodona és el trasllat al català actual d’alguns fragments de l’inconclús Vita Christi (1497) d’Isabel de Villena, obra que en el seu moment va tenir més èxit editorial que el gran Tirant lo Blanc.
Sembla que el llibre d’origen hauria de ser una cristologia, un relat sobre la vida de Jesús. Però tant la veu com l’òptica del text, femenines i cultes, acaben transformant la narració en una biografia de la Mare de Déu. Som davant d’un tòpic teològic interessantíssim: el paper de les dones en el context de la tradició, tant cristiana com històrica, tant literària com catalana. En el moment d’escriure el seu Vita Christi, Isabel de Villena ja era l’abadessa del Monestir de les Trinitàries de la ciutat de València. Abans, però, ja havia escrit el Tractat de la passió, el qual, ampliat, donaria lloc al llibre sobre la vida de Jesús.
La feminitat de l’obra pot ser una resposta conscient a la misogínia que taca el segle XV (explícita en obres com l’Espill de Jaume Roig). L’autora es dedica a capgirar els llocs comuns de la seva època: els homes es fan volubles i les dones trepitgen fort. Més que feminista (un terme fins i tot incòmode), l’obra és una defensa del gènere femení portada a l’extrem: Villena proposa que fins i tot Jesús sentia predilecció per les dones. Sexuar la lectura de la Bíblia és ampliar-ne la seva qualitat i donar una nova perspectiva –absolutament apassionant– al text més manipulat (interpretat) de la història.
Villena posa gènere al Nou Testament, sedueix el lector amb una novel·la sentimental inspirada en els costums de l’època i la condició emocional de la dona. Explicar la vida de Jesús (el protagonista) a través de com afectaven els seus actes a les fèmines que l’envoltaven (narradores) és, pel cap baix, una tècnica literària no només avançada al seu temps sinó completament virtuosa. En el cas dels Evangelis, Villena transforma les coprotagonistes o personatges laterals (dones) en actrius de primera línia i de gran importància per al desenvolupament de l’acció: és el cas de santa Anna, la mare de Maria, d’Elisabeth, la cosina de Maria, o de Marta, la germana de Maria Magdalena.
La primera part del llibre és per a Maria (que vol dir ‘il·luminada’), una dona que és l’exemple més alt de mare humil, amorosa, digna, i que es perfà com a sacratíssim allotjament del fill de Déu, com a guia de la humanitat sencera. La gràcia incontestable de Villena és construir la biografia de Maria, des de la seva infantesa, per tal de demostrar que ja es prefigurava com la dona idònia per esdevenir la mare de Jesús. La segona part se centra en les dones en la vida activa de Crist, sobretot en Maria Magdalena. Ella és el model de l’amor passió, de l’enamorament via admiració. Bella, potentada i lliure, la Magdalena de Villena segueix tots els seus impulsos sensuals atès que el seu motor vital és el plaer.
La conversió de la “dona pecadora” en virtuosa es produeix “tirant-li una sageta d’amor dins el cor, i ella, sentint-se així nafrada i atreta, estava tota alterada de nous pensaments”. L’amor a primera vista obra miracles: la flama creix i el plor neteja l’ànima maculada. Encesa de passió, la dona es fa caritativa i penitent. En aquest apartat, Villena també narra l’episodi de la samaritana que viu en pecat, de la cananea que li demana clemència pel dolor de la seva filla i de la pecadora acusada pels lapidadors fariseus.
En tots els casos, tanmateix, “l’amor porta reverència i temor”, fet que acosta més el punt de vista al tradicional masclisme basat en el desnivell d’autoritat. La tercera part del llibre, després de la mort de Crist, explora l’adoració de dones singulars: des d’Eva i Santa Anna (mares universals), fins a la reina Ester o la victoriosa Judit. El zel de la religió disseminat en una saludable doctrina i en una novel·leta de fulletó que encara avui ens pot resultar d’utilitat.
Villena vol instruir les monges clarisses i ho fa amb un estil planer i dinàmic que Pessarrodona ha respectat en la seva versió. Llegir Jesús i les dones implica no recórrer al diccionari o, en tot cas, consultar-lo ben poc. Per formar cal fer-se entendre i, en conseqüència, els cultismes i la dificultat sintàctica o lèxica són inexistents: “perquè els simples i ignorants puguin saber i contemplar la vida i la mort del nostre redemptor i senyor Jesús”.
La disseminació de frases llatines ben simples però molt ben triades (i explicades immediatament després de cada cita) serveix a Villena, sobretot, per esplaiar-se en l’al·legoria i per dotar el seu text d’autoritat. Sor Isabel és una escriptora brillant, d’imaginació prolífica, que domina els dobles sentits i les interpretacions metafòriques a través de la pràctica del detallisme precís en tota mena de descripcions. Algunes imatges, d’una sensualitat excel·lent, són exemplars quant a plasticitat: “I donant Magdalena aquestes raons, i moltes d’altres que exposar no es podrien, conversant amb el seu mestre i Senyor dins el fervent pensament seu, torcava moltes vegades els seus divinals peus amb els seus propis cabells, car per les contínues llàgrimes molt sovint els hi tornava a mullar després d’haver-los-hi torcats, no fatigant-se mai del seu amorós exercici”.
Amics dels Clàssics i Editorial Barcino difonen, una vegada més, la lectura dels clàssics catalans tot fomentant debats i propostes que acompleixen la dita “els clàssics no es posen mai de moda. Per això mai no es fan vells”. El títol Jesús i les dones (últim volum de la col·lecció Tast de Clàssics) és atractiu, llaminer, temptador. Som davant d’una autèntica ars amandi que investiga, bàsicament, dues de les figures femenines cabdals en la vida de Jesucrist: Maria i Magdalena, que no són, en cap cas, la cosificació del dimoni. Ans al contrari, són la raó de ser del seu inventor.
Anna Carreras
