Descobrint nous mons
Anabel Vélez
Hi havia una vegada un món desconegut i per explorar ple de meravelles misterioses. Un món on homes aventurers marxaven més enllà de tot el que coneixien per descobrir nous destins. En aquelles èpoques remotes, el món era més petit, els camins es feien caminant, les rutes es creaven en navegar-les i més enllà de casa teva, tot era un misteri. És una llàstima que ja no terra quedin gaires llocs així a la terra. Tenim enveja d’aquells viatgers que descobrien meravellats el que mai cap altre ser del seu entorn havia vist i que, a més a més, ho explicaven perquè tothom pogués gaudir d’aquesta experiència encara que fos només llegint-la.
La literatura de viatges encara ens meravella. Quan es parla dels grans viatgers que ens van descobrir el món tothom té en la ment El llibre de les Meravelles de Marco Polo. Tot un clàssic de la literatura universal on es van explorar terres desconegudes, meravelles inimaginables i mons remots. Ara bé, nosaltres també tenim el nostre Marco Polo català, es deia Jordà de Catalunya, i poc després del conegut autor venecià, va viatjar a l’Índia. Tot el que va veure en el seu viatge ho va descriure a Meravelles descrites, un llibre que ha estat pràcticament desaparegut i que ara coneixem gràcies a Angle Editorial i la seva col·lecció El Far. El frare dominic Jordà de Catalunya va anar a l’Índia fa 700 anys i gràcies al seu coneixement del persa, va acompanyar com a traductor quatre franciscans. Justament, ells van agafar un vaixell xinès que feia la ruta entre la costa de Malabar i la de Canton, però no van arribar-hi, i van ser martiritzats a l’Índia. Va ser aleshores que Jordà de Catalunya es va veure sol i abandonat, passant penúries en territori desconegut durant uns quants anys.
Jordà de Catalunya va ser el primer català que va trepitjar i va veure aquells paratges, que més tard va descriure per a nosaltres, amb els seus ulls i les seves paraules ens els va descobrir. I el que no va veure, va fer que li expliquessin. Com ell mateix diu: “Tot són meravelles a l’Índia, que és, en veritat, un altre món”. Un món que ja no existeix, un món de fa 700 anys que nosaltres encuriosits llegim i devorem en unes hores. Descobrim meravelles que ja no existeixen, però també costums que han perdurat durant segles i una manera d’entendre la vida que encara avui és vigent a l’Índia.
El 1329, de retorn a Avinyó, el papa Joan XXII va nomenar al frare primer bisbe de l’Índia. No sabem si va tornar per exercir el seu càrrec, el seu rastre es fa difós i es perd. Desconeixem cap més detall de la seva vida, qui sap si potser va tornar a aquella terra que el va meravellar tant. El manuscrit de Meravelles descrites va tenir una circulació restringida a l’època. Es creu que es tractava d’un informe confidencial per al sant pare. El llibre de Jordà, coetani de Ramon Llull i Arnau de Vilanova, ens porta a regions poc conegudes i llunyanes d’aquell temps, és per aquest motiu que la informació que hi explicava devia ser de gran importància estratègica i potser per això la seva circulació va ser més restringida. Fins a principis del segle XIX, el llibre no va reaparèixer en mans d’un noble francès que el va comprar. Poc després, va ser adquirit per la Biblioteca Britànica, i hi descansa encara.
Tot i que el frare Jordà de Catalunya va anar a les terres de l’Índia com a traductor, mai va oblidar la seva missió de cristianització. No va ser fàcil, però va aconseguir sobreviure i relatar un viatge fascinant, on les seves penúries no tenien gens d’importància, sinó totes les meravelles que veia: Illes desertes, aus de colors impossibles, serps gegantines, elefants mai abans vistos, costums sorprenents, menjars deliciosos, olors encisadors… Exotisme i orientalisme es fusionen i mostren un món diferent. Amb senzillesa d’estil, Jordà de Catalunya no necessita més per fer-nos sentir que viatgem amb ell, que mullem els nostres peus a un oceà llunyà, que mengen i tastem sabors nous, que descobrim, al cap i a la fi, un món totalment nou per nosaltres.
Al final del text, es poden llegir dues cartes que el frare va enviar als seus superiors a Tauris, on s’aprecien un parell de pinzellades sobre les seves penúries a l’Índia, els plans per crear una nova església i algunes recomanacions sobre els millors llocs per predicar. Una nota distinta, una veu distinta d’aquella que ens relatava les meravelles del nou món que descobria. Meravelles descrites és un relat on l’autor utilitza un llenguatge senzill i encisador, en canvi, les cartes mostren el vessant més professional del frare Jordà de Catalunya. Dos mons diferents que combinen la seva experiència personal i la seva missió, però dels quals, malauradament, no coneixem gaires més detalls.
Tot i que els francesos han volgut apoderar-se del nom de Jordà de Catalunya fent-lo francès, moltes són les proves que consideren al dominicà català. L’interessant i complet assaig de Jordi Joan Baños ens posa en situació tant de l’època com del personatge, imprescindible per entendre com funcionava el món en aquell temps. Imprescindible també com la petita, però gran obra que ens va deixar Jordà de Catalunya a les seves Meravelles descrites.
Frare Jordà de Catalunya, Meravelles descrites. Crònica catalana de l’Índia de fa set-cents anys. Edició i traducció de Jordi Joan Baños, Barcelona, Angle Editorial, 2015.
