Fragment del Llibre dels Fets de Jaume I llegit per Jordi Pujol

Fragment del Llibre des Fets de Jaume I llegit per Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya. Aquí teniu la transcripció del text, que tracta sobre el setge de València (cap 260 i 266).

260. Amb tant, anaven-nos vinent rics hòmens d’aragó e de Catalunya; e en los primers venc l’arquebisbe de Narbona amb quaranta cavallers e amb sis-cents hòmens de peu, e havia nom Pere Amiel. E la host anà-hi creixent, e els sarraïns estrengueren-se en tal manera que anc no osaren eixir a nós sinó de torneig que havien amb alguns de la host. E per açò no hi calia guarnir cavalls, que ells no s’acostaven en tal quisa a nós que nós los posquéssem aconseguir. E, així com venien los rics hòmens e les ciutats, assetjaven València tot entorn e acostaven-se més a la vila que nosaltres, qui de primer érem venguts; e la ciutat que més s’acostà en l’albergada fo Barcelona.

266. Altra vegada, la companya de l’arquebisbe de Narbona hagueren torneig amb los de dins, e no sabien la costuma dels sarraïns, que los sarraïns los fugien per tal que els poguessen tirar prop de la vila. E nós veem que la companya de peu s’enagava, per ço quan els fugien, e enviam-los missatge que no els encalçassen, que, si no, los sarraïns los farien gran dany. E ells no se’n volgueren estar per nostre missatge; e amb temor que nós haguem d’ells, qui n’hi moriren de trenta ensús, quan los sarraïns los brocassen, acostam-nos a ells en un cavall que cavalcàvem e faem-los tirar. E nós, que ens en tornàvem amb los hòmens, volvem-nos contra la vila a esguardar los sarraïns, que havia la companya gran de fora. Un ballester tirà’ns e de part lo capell de sol e el batut donà’ns en lo cap amb lo cairell, prop del front. E, Déus que ho volc, no traspassà lo test, e eixí’ns bé a la meitat de la testa la punta de la sageta. E nós, amb ira que n’haguem, donam tal de la mà en la sageta que trencam-la; e eixia’ns la sang per la cara a enjús, e amb lo mantell de cendat que nós adúiem torcàvem-nos la sang, e veníem rient per tal que la host no se n’esmaiàs. E entram-nos-en en un reial en què nós posàvem, e engrossà’ns tota la cara e els ulls, sí que de l’ull de la part en què nós érem ferit no poguem veer per quatre o per cinc dies. E, quan la cara nos fo desinflada, cavalgam per tota la host per tal que la gent no fos tota desconhortada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Código Seguridad: