Fragment del mes Escacs d’amor, de Francesc Castellví, Bernat Fenollar i Narcís Vinyoles
Francesc Castellví, Bernat Fenollar i Narcís Vinyoles, Escacs d’amor
Tomàs Martínez Romero,“Els escacs d’amor” dins Història de la literatura catalana. Literatura medieval (III). Segle XV, Enciclopèdia Catalana, Editorial Barcino i Ajuntament de Barcelona, 2015.
Castellví
(Mars)
Trobant-se Mars amb Venus en un temple,
ensems tenint Mercuri en sa presència,
ordí un joc d’escacs, amb nou exemple:
prenent Raó per rei sens preeminència;
la Voluntat per reina amb gran potència;
los Pensaments per sos orfils contemple;
cavalls, Llaors amb dolça eloqüència;
rocs són Desigs que encenen la memòria;
peons, Serveis pugnant per la victòria.
Vinyoles
(Venus)
Per exercir Venus la sua glòria,
volgué per roc Vergonya cautelosa;
cavalls, Desdenys en paga meritòria;
orfils, Esguards de vista delitosa;
per dama pres Bellea graciosa;
i lo seu rei, seguint d’amor història,
fon la Honor amb vida perillosa;
per fer els peons prengué les Cortesies,
armats, guarnits de mil parenceries.
Fenollar
(Mercuri)
Mercuri, prest en sos modos i vies,
pintà el taulell de sorts clares i escures,
i fon lo Temps, partit per nits i dies,
un quadre fent les primeres clausures;
lo qual per creu partí en quatre natures
de temps divers; i aprés, seguint ses guies,
de cada part féu quatre eguals figures;
e, dividint sots tal pacte la resta,
un sis i un quart sumà tota la llesta.
Castellví
(Lo peó del rei va en la quarta casa)
Lo camp partit i tota la gent presta,
lo gran guerrer, amb l’ensenya vermella,
mogué tantost a tota sa requesta,
prenent Amor per nom en sa querella;
e trameté vers lo camp de la bella
lo pus valent peó de la conquesta:
lo qual tirà dos passos devers ella.
Movent aquest lo rei, Raó descobre,
e lo camí de Voluntat se obre.
Vinyoles
(Lo peó de la dama a la quarta casa)
Dama gentil, amb ànimo no pobre,
portant de verd bandera d’esperança,
per nom cridant: «Glòria, glòria cobre
la mia gent amb benaventurança!»
Lo seu peó, cortés, amb gran temprança,
avant passà, perquà Bellea obre,
en joc d’amor, la primera parança.
Prenent un gest humil per sa defesa,
lo cor ferí d’amorosa escomesa.
Fenollar
(Diu que lo tocat s’haja de jugar)
La llei que deu primer ésser admesa,
és, en tal joc, que la peça tocada,
amb fermetat, sens debat ni contesa,
per cascú, cert, haja d’ésser jugada.
Cau en raó: car pensa enamorada,
havent elet, lliberta ni sospesa
restar no deu, mes del tot subjugada.
E per ço es diu: «Ardiment i follia
en cascun fet, puixs fet és, fet se sia!»
Castellví
(Lo peó del rei pren lo peó de la dama)
Lo bon Servei, rebut amb Cortesia,
prengué de nou esforç per acceptar-la,
fent-se senyor del lloc on la collia,
sens pus pensar si podrà enujar-la;
perquè lo grat que el forçà tant a amar-la,
a desijar tal glòria el movia,
tostemps seguint amor, fins a trobar-la.
L’emprenedor, per eixir amb la sua,
no es deu parar per nengun plec ni rua.
Vinyoles
(La dama, a la quarta casa sua, pren lo peó que li havia pres lo seu)
Perquè el renom de Bellea rellua,
vent que el Servei gustava Cortesies,
amb gran rigor isqué de casa sua
per castigar tan folles fantasies.
E, no curant de moltes lloçanies,
mirant-se entorn, com fa lo camp la grua,
matà el peó que feia valenties.
Lo qui emprén mirar deu ans que emprenga,
perquè la fi del que fa no el reprenga.
Fenollar
(Diu que lo pres una volta s’haja de prendre)
La llei següent, que els dos volem comprenga,
és que la gent presa resta cativa;
per ço deu molt pensar bé amb qui es prenga
la Voluntat, pus és senyora altiva.
Car de grans trets lo qui pus alt s’esquiva,
resta pus baix, per qui lo joc aprenga;
puix que de grat enteniment cativa.
Si lo Voler Raó no vol complaure,
és molt degut catiu que el vejam caure.
