Fragment del mes: Cròniques del setge de Barcelona de 1713-1714
Cròniques del setge de Barcelona de 1713-1714 . Edició crítica d’Agustí Alcoberro i Mireia Campabadal, Col·lecció Els Nostres Clàssics. Autors Moderns
Anònim, Succinta memòria i relació breu del siti de Barcelona
Als últims del mes de agost, se trobàvan las bretxas a punt de assaltar y éran set las que, entre muralla y baluart, anàvan perficionant tots los dias per lo contínuo disparo de las differens baterias que a est fi tenían sobra la estacada. No éran bastantas totas estas bretxas per a mòurer lo cor terco dels assitiats en rendir-se, ni menos las incinuacions del general Villaroel
que donà als comuns en resolució presa en concell de guerra, sí sempre en procurar la defenza, ja en cortaduras, ja en minas, ja en prevenir faxina, que per ella se tallaren casi tots los abres de Barcelona, y últimament comfiats en la segura esperança de axir victoriosos de la empresa.
Tant clars y evidens parills, que tant naturalment se comprenían fora la seguera de la passió, los procuràvan ofuscar ab la certa siència que tenían per los beatos y beatas, que, per major creensa, se combocàvan los dits beatos diferentas ocacions y aseguraren que era voluntat de Déu que se deffensesen y que, en la empresa, vencerían; ocasió que alguns homes de bona conciència se aderiren al sentir de alguns de exemplar virtut.
Manuel Mas i Soldevila, Relació del siti de Barcelona de l’any 1713 i 1714
Reduïda esta a tan deplorable estat, si bé animosa a la major defensa y resistència a l’assalt que, per tant capaces bretxas, de dia en dia se estava tement, arribà la desgraciada hora de cerca de la una de la matinada del dia 11 de setembre de est mateix any 1714, en què, ab lo favor de la obscuritat de la nit, donà lo exèrcit dels sitiadors, de improvís y ab gran fúria e impetut, avans general, no sols en un mateix temps a totas las ditas bretxas de muralla y baluarts de la plaza, sinó també al fortí de Santa Eulària, que, format de gleva, era baix a l’arenal devant dit baluart de Llevant. Y, no podent la gent se trobava de guarda en ditas bretxas resistir a la multitut y fúria dels que avansàvan ni promptament ser socorreguda dels retents que las demés nits quedàvan apostats en lo convent de Sant Agustí y altres llocs pròxims, per haver-los a las 11 horas de esta matexa nit fet retirar (lo que no se sabé per què), restaren las tropas de l’exèrcit allotjadas dalt sobreditas bretxas y baluarts de la muralla, ab poca pèrdua de sa gent y molta dels de ciutat, salvant lo restant sas vidas ab lo benefici de la fosca y ser pràtics del terreno per escaparse. Com axí escaparen també tots los de dit baluart de Santa Eulària, los quals, a l’assaltar las tropas de l’exèrcit per lo un àngul, saltaren per lo altre a l’arenal y, per la llengua de la aygua, se retiraren al quartel o baluart de la Llanterna Vella del moll.
Manuel Soler, Dietari del setge de barcelona del convent de Sant Josep
11 setembre 1714
En lo número 13 està enterrat lo reverend pare lector fra Esteva Batlle, lector en Philosophia, y per causa dels contratemps encara no avie comensat lo curs. Morí lo die 11 de setembre de 1714 a la matinada de una bala de fusell que li pegà al pols y li isqué per lo altre; sols digué «Ay!», perquè morí de repente en la muralla, sobre lo ort d’en Favà, al temps que los enemichs donaren lo avans general a esta plaça, advertint que lo trobar-se allí no fou perquè portàs armas sinó que anà per confessar los ferits. Com molts altres, fou enterrat a entrada de nit del matex die, sens tocar campanas, y lo endemà se li digueren vespres y matines resades y lo offici a cant pla. Anima eius [re]quiescat in pace. Amen.
Aleix Claramunt, Per desengany dels esdevenidors
Y axí, lo que ab darramament de molta sa[n]ch havían alcansat nostres passats, ho perdérem derramant-ne moltíssima per a pèrdrer nostres privilegis, que tant havían costat; y haver-los volgut pèrdrer tant voluntàriament, com sobre resta explicat, no essent de la intenció de la magestad en llevar-los.
Y se poden donar moltas gràcias a Déu com tots los habitants no foren degollats y saquejats, que se pot atribuhir a miracle y a la gran clemència del rey nostre senyor, que no ha permès se venjassen los agravis se li havían fet. Vulla sa divina magestad mirar-nos ab ulls de pietat perquè sapiam esmenar-nos y cumplir a la obligació de lleals vassalls; que ab lo temps se acomòdan las cosas. Axí sie. Amén. (ll. 246-256).
[…] Aquest nou llibre de Barcino, a cura d’Agustí Alcoberro i Mireia Campabadal, recull cinc visions força diferents del setge de Barcelona, pertanyents a cròniques i dietaris personals escrits en català durant el conflicte. La visió d’un frare, d’un botifler, d’un advocat membre del govern català, entre altres. Podreu llegir-ne fragments referents al mateix Onze de Setembre aquí. […]