Fragment del mes: selecció de textos de Ramon Llull per al programa Enllulla’t
Aquest mes us presentem una selecció de fragments lligats a la vida i obra Ramon Llull adaptats al català actual per treballar amb estudiants d’Educació Secundària des del programa Enllulla’t. Cada text mostra diferents valors com la valentia d’abandonar les comoditats d’una vida benestant, la cordialitat del diàleg entre religions, la lògica i l’estètica de l’art. En aquest enllaç podreu escoltar els fragments que trobareu a continuació.
Autobiografia
Jo he estat un home casat, he tingut fills; era bastant ric, lasciu i mundà. Vaig deixar-ho tot de bon grat per poder-me dedicar a fomentar l’honor de Déu i el bé públic, i a exaltar la santa fe. Vaig aprendre l’àrab i vaig anar moltes vegades a predicar als sarraïns; per causa de la fe vaig ser pres, empresonat, colpejat. He treballat quaranta-cinc anys per aconseguir que l’Església i els prínceps cristians s’interessessin pel bé públic. Ara sóc vell, ara sóc pobre, i encara tinc el mateix propòsit, i el tindré fins a la mort si Déu voldrà.
Liber disputationis Petri et Raimundi phantastici (1311), pròleg, § 2
Com es van acomiadar els tres savis del gentil
Quan el gentil va haver acabat la seva oració, es va rentar les mans i la cara a la bella font, per les llàgrimes que havia vessat, i es va eixugar amb un drap blanc que portava, amb el qual tenia per costum d’eixugar-se els ulls quan plorava per la tristesa que solia sentir. Després es va asseure al costat dels tres savis, i va dir aquestes paraules:
—Per gràcia i per benedicció de Déu s’ha escaigut que jo m’he trobat amb vosaltres, senyors, en aquest lloc en el qual Déu ha volgut recordar-se de mi i prendre’m com a servidor seu. Beneït sigui el Senyor, i beneït sigui el lloc, i que Déu us beneeixi, i beneït sigui Déu, que us va conduir fins aquí! I en aquest lloc on he rebut tanta felicitat, vull, en presència vostra, senyors, triar i elegir aquella religió que se m’ha revelat com a veritable, per la gràcia de Déu i per les paraules que vosaltres m’heu dit. I aquella religió vull professar, i per honrar-la i difondre-la vull treballar cada dia de la meva vida.
Quan el gentil va haver dit aquestes paraules i es va aixecar per agenollar-se i manifestar de genolls la religió que desitjava, va veure venir de lluny pel bosc dos gentils de la seva terra que vivien en l’error en què ell havia viscut, els quals el gentil coneixia. I per això el gentil va dir als tres savis que ell volia esperar aquells dos gentils que venien, per triar i manifestar en presència seva la religió que és via de veritat. I els tres savis es van aixecar i es van acomiadar del gentil amb gran amabilitat i devoció. Foren moltes les benediccions que els tres savis van adreçar al gentil, i el gentil als tres savis; i abraçades, besades, llàgrimes i plors van ser en el seu comiat i a la fi de la seva conversa. Però abans que els tres savis haguessin marxat d’aquell lloc, el gentil els va dir que el sorprenia molt que no s’esperessin per sentir quina era la religió que ell triaria sobre les altres. Els tres savis van respondre que no volien saber quina elegiria per tal que cadascú pogués pensar que triaria la seva.
—I sobretot perquè és una matèria sobre la qual disputem, per veure, segons la força de la raó i la capacitat de l’enteniment, quina ha de ser la religió que triaràs. I si tu ens manifestaves quina religió estimes més, no tindríem tan bona matèria per disputar i per trobar la veritat.
Després de dir aquestes paraules, els tres savis se’n tornaren a la ciutat d’on havien vingut. I el gentil, contemplant les flors dels cinc arbres i recordant allò que havia concebut, esperà els dos gentils que venien.
Llibre del gentil e dels tres savis (1274-1276), epíleg
L’Art com a ciència universal
Mentre estaven conversant sobre aquest tema, un especialista en l’Art es va presentar davant del papa i li va dir que a causa de la diversificació de les ciències (en teologia, en filosofia, en dret i en medicina) s’havien generat multitud d’opinions diverses en cadascuna d’aquestes ciències; i això es devia al fet que els autors i els mestres escrivien obres sobre les ciències en les quals els uns divergien de les opinions dels altres. Per això l’especialista en l’Art va dir al papa i als cardenals que totes les ciències s’havien de sotmetre a uns mateixos breus principis necessaris que funcionessin d’acord amb el mètode de l’Art per tal que, si sorgia algun error o alguna falsa opinió, aplicant l’Art es pogués posar ordre als principis de cada ciència i s’eliminessin les falses opinions, contràries a aquestes ciències.
Romanç d’Evast e Blaquerna (1283), cap. 86
La bellesa literària
Però, Senyor, en molts llocs d’aquesta obra ens vanem de ser virtuós i de ser viciós, i això ho fem per tal que l’obra estigui més ben concebuda. Ens atribuïm virtuts que no tenim, però ho diem per embellir l’obra; així com el trobador es vana d’estar molt enamorat perquè la seva cançó sigui millor, de la mateixa manera ens hem atribuït virtuts amb la intenció d’embellir l’obra. I com que ens acusem dels vicis que tenim i no escrivim el nostre nom en aquesta obra, es demostra que no ens vanem de tenir virtuts ni ens lloem per vanaglòria, sinó que ho fem per tal que l’obra sigui millor.
Llibre de contemplació (1271-1274), cap. 366, § 26
esto no tiene sentido wtfff estava buscando el liverpol vardrid y termine aqui lol