Fragment literari: Elogi dels diners. Anselm Turmeda.
Anselm Turmeda va néixer a Palma de Mallorca entre els anys 1352 i 1355 i va morir a Tunis després de 1423. La feta més coneguda i controvertida de la seva vida és que, després d’ingressar a l’orde franciscà, es convertí a l’Islam i anà a viure a Tunis, on esdevingué un personatge important i on encara es pot observar la seva tomba, a l’entrada del soc dels bastins, com podeu veure en la imatge. Escriptor en àrab i en català, el seu llibre més celebrat és la Disputa de l’ase (1417-1418), text que pel seu caràcter anticlerical fou condemnat per la inquisició i en desaparegué l’original català, només pervivint-ne una traducció francesa.
El poema Elogi dels diners forma part del Llibre dels bons amonestaments, text escrit el 1396 a Tunis que tingué molta difusió pels territoris de parla catalana i que fou llibre de lectura a les escoles fins a mitjans segle XIX. L’Elogi dels diners –com faria segles més tard Francisco de Quevedo amb Poderoso caballero es don dinero– és una sàtira de la cobdícia humana.
Animeu-vos i llegiu el poema d’Anselm Turmeda. Tot i escrit fa segles, el tema és de rabiosa actualitat!
Diners de tort fan veritat,
i de jutge fan advocat;
savi fan tornar l’hom orat,
puix que d’ells haja.
Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l’home infernal
e fan-lo sant celestial,
segons que els usa.
Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum.
Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes.
Diners, magres fan tornar gords,
e tornen lledesmes los bords,
si diràs “jas” a hòmens sords,
tantost se giren.
Diners tornen los malalts sans;
moros, jueus e crestians,
lleixant a Déu e tots los sants,
diners adoren.
Diners fan vull al món lo joc,
e fan honor a molt badoc;
a qui diu “no” fan-li dir “hoc”.
Vejats miracle!
Diners, doncs, vulles aplegar.
Si els pots haver no els lleixs anar;
si molts n’hauràs poràs tornar
papa de Roma.
Si vols haver bé o no dan
per advocat té sent «jo ha’n».
Totes coses per ell se fan
en esta vida.
