Poema de Jordi de Sant Jordi: Aprenc i desaprenc alhora cada dia
Fragment de l’anomenada “Cançó d’opòsits”, de Jordi de Sant Jordi, cavaller, escriptor i músic nascut a València a finals del segle XIV. Fill d’un esclau morisc alliberat, de ben jove va entrar al servei d’Alfons el Magnànim, i ja el 1416 consta com a cambrer personal del rei, càrrec de prestigi que va ocupar fins a la seva prematura mort, l’any 1424. A la cort va entrar en contacte amb poetes com ara Andreu Febrer, Ausiàs March o el Marqués de Santillana.
Tots jorns aprench e desaprench ensemps,
e visch e muyr e fau d’enuig plaser;
axí maseix fau de l’àvol bon temps,
e vey sens ulls e say menys de saber,
e no strench res e tot lo món abràs;
vol sobre·l cel e no·m movi de terra,
e ço que·m fuig incessantment acàs
e·m fuig açò que·m segueix e m’afferra.
Versió al català modern de Carles Duarte, publicada a la nova col·lecció Tast de Clàssics
Aprenc i desaprenc alhora cada dia,
i visc i moro, i faig d’enuig plaer,
del mal temps faig que sigui bon temps,
i hi veig sense ulls i sé sense saber,
i, sense estrènyer res, el món abraço,
volo pel cel i no em moc de la terra,
i incessantment empaito el que fuig,
i fuig el que em segueix i m’aferra.
Comprar llibre Poesia de Jordi de Sant Jordi en lìnea
ep7qv6o
5mnams5o