La biblioteca, el paradís

Portada de la Nadala 2015

Anna Carreras

Com bé deia Ciceró, si a prop de la biblioteca hi teniu un jardí, ja no us mancarà res. En el tsunami constant d’informació, els bibliotecaris ofereixen flotadors i ensenyen a nedar. Enguany, la Fundació Carulla ha dedicat la seva quaranta-novena edició del llibre-nadala a les biblioteques, que en aquesta ocasió es presenta il·lustrat amb un ric material gràfic que va des d’imatges històriques fins a les darreres biblioteques ideades per arquitectes de prestigi. La monografia repassa un segle de biblioteques catalanes amb motiu del centenari de la creació de l’Escola de Bibliotecàries, l’any 1915. Coordinat per Lluís M. Anglada, especialista en biblioteconomia i director de l’àrea de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC, el volum compta amb la participació d’Assumpció Estivill (professora emèrita de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB i autora de diversos llibres sobre la història de l’Escola de Bibliotecàries i la xarxa de biblioteques populars), Teresa Mañà (bibliotecària i professora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB), Lluís Agustí (professor de la Facultat de Biblioteconomia i director de l’Escola de Llibreria del Gremi de Llibreters de Catalunya i la UB), Cristóbal Urbano (director de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura de la UB i també professor en la mateixa universitat), Núria Ventura (directora de les biblioteques de Rubí i Lola Anglada de Barcelona), Carme Fenoll (Cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya), Marga Losantos i Reis Fontanals (responsable dels serveis als usuaris i cap de l’àrea de Difusió respectivament, ambdues a la Biblioteca de Catalunya) i Laura Borràs (especialista de la literatura en entorns digitals i directora de la Institució de les Lletres Catalanes).

Una biblioteca no és només un luxe, sinó una de les necessitats de la vida. Per resseguir cent anys dels equipaments a Catalunya, el llibre traça un recorregut que va des de l’empenta de la Mancomunitat (impulsora de la Biblioteca de Catalunya, l’Escola de Bibliotecàries i la xarxa de biblioteques populars), passant pel franquisme i la revifalla democràtica, per arribar finalment a la lectura en digital que conviu inevitablement cada vegada més amb la lectura en paper.

Aula de l’Escola de Bibliotecàries, amb les alumnes de les dues primeres promocions i el professor Lluís Segalà (1916 o 1917).

Assumpció Estivill estudia els inicis del sistema de biblioteques populars de la Mancomunitat de Catalunya i se centra en el projecte d’Eugeni d’Ors. Estivill situa els orígens formals de la biblioteca pública moderna l’any 1850 amb la publicació de la Public Libraries Act de la Gran Bretanya, la primera disposició legal d’àmbit nacional que estableix el principi de les biblioteques públiques gratuïtes, obertes a tothom i sostingudes amb els impostos de la població. A Catalunya, és el gran Eugeni d’Ors qui organitza les biblioteques, les instal·lacions i la col·lecció, seguint el model angloamericà de biblioteca pública. Les biblioteques concebudes com una xarxa, una casa pròpia i unes professionals entregades són els  trets que conformen la pervivència del projecte concebut per Ors.

El sistema de biblioteques populars entre 1915 i 1939 és objecte d’estudi de la bibliotecària i professora Teresa Mañà. Al seu article hi destaca el doble objectiu cultural i polític de la implantació de les biblioteques populars a Catalunya per part de la Mancomunitat. Millorar socialment i culturalment una classe política dirigent que desitjava situar el país a nivell europeu i, alhora, emprar aquestes biblioteques com a símbol nacionalista per cohesionar Catalunya sota l’objectiu de la civilització. El 1915 la Mancomunitat crea unes biblioteques que s’estructuren de manera jeràrquica i cooperativa. Quan Jordi Rubió i Balaguer és designat director de la Biblioteca de Catalunya i professor de l’Escola de Bibliotecàries, porta a terme una implantació normalitzada de la xarxa de biblioteques. Els edificis van canviar la seva estètica i es van tornar més funcionals: s’instaura el préstec, la flexibilitat i la petició de llibres. D’altra banda, l’any 1938, amb una total precarietat de recursos, Rubió posa en marxa el Servei de Biblioteques del Front i, en acabar la guerra, Rubió es veu obligat a deixar tots els càrrecs.La visió de Lluís Agustí sobre les biblioteques catalanes sota el franquisme, la seva supervivència, el seu manteniment i la seva recuperació, ens ofereix la trista imatge de la lectura pública del país reduïda en la seva estructura i el seu funcionament en xarxa a la província barcelonina i a la mera supervivència sense concessions gaire galdoses. Als anys setanta, amb la transició democràtica, s’alleugereixen la pressió i la vigilància i fins i tot es fan classes de català a les biblioteques. Seguidament, Cristóbal Urbano se centra en la trajectòria i evolució de les biblioteques de recerca i universitàries durant els anys 1983-2014.

Interior d’una de les biblioteques de seminaris a l’edifici central de la Universitat de Barcelona.

Les biblioteques públiques des dels anys vuitanta fins avui viuen un període de grans canvis. Els exposa Núria Ventura. Si als seixanta i als setanta, el llibre era l’únic recurs ofert per les biblioteques, als vuitanta incorporen nous formats com el servei d’audició a la sala i de préstec de música (amb el format CD) i vídeos, i als noranta irrompen les tecnologies de la informació que canvien el panorama de les biblioteques a tot el món. El nou model de biblioteca pública va adquirir un programa informàtic que permetia mecanitzar tots els processos i posava a l’abast dels usuaris tota la informació que posseïen.

Carme Fenoll planteja una mirada sobre les biblioteques públiques en el present.  Posa l’accent en la tasca de cohesió social –poc visible però de valor incalculable– que estan fent les biblioteques catalanes. Les biblioteques són una estructura d’Estat, generen sistema i equilibri territorial, interpel·len els ciutadans des de la màxima qualitat dels serveis i ens connecten amb el món des de la proximitat. Tradició i modernitat al servei, un cop més, de la cultura.

Marga Losantos i Reis Fontanals tracen una cronologia de la Biblioteca de Catalunya, des de l’any 1907 quan es funda l’Institut d’Estudis Catalans fins al 2005, i Laura Borràs, al seu torn, s’ocupa de la lectura en digital, de les funcions, la tipologia i la vivència de la lectura avui. Com la nostra manera de llegir s’ha vist afectada per l’impacte de l’efecte digital? Han aparegut nous dispositius amb noves prestacions, com per exemple aparats crítics en format àudio, o bé una lectura aleatòria del text, que condicionen la lectura i alhora la completen. Les pantalles també suposen una més alta interacció, també amb els llibres. 

Interior de la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, inaugurada l’any 2015, obra de l’arquitecte Josep Llinàs.

Lluís Anglada es planteja què ens ha conduït cap aquest èxit bibliotecari a Catalunya, i apunta el seu paper futur en un futur sense paper. L’autosuficiència dels lectors i les capacitats d’emmagatzematge i difusió dels ordinadors i la xarxa ocupen l’espai de les biblioteques. Tanmateix, res no podrà substituir les persones, la cohesió social, l’aprenentatge i la preservació del passat que són, en essència, les virtuts de les biblioteques.

Biblioteques. De l’Escola de Bibliotecàries al llibre electrònic, Nadala 2015, Fundació Carulla, Barcelona, 2015.

Pots aconseguir la Nadala al web d’Editorial Barcino.

Si col·labores amb els Premis Baldiri Reixac, te l’enviarem a casa com a obsequi!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Código Seguridad: