Perills d’amor: passat i present


Andreu Galan

L’Editorial Barcino, o més concretament aquesta nova “tribu urbana” anomenada Amics d’Els Clàssics, que compta entre d’altres “misteris” amb tot un marxandatge, “carnets” i trobades diverses, tornen a la càrrega amb la seua tasca divulgadora dels escriptors catalans medievals. Benvinguda sia! La col·lecció Tast de Clàssicsla principal missió de la qual és reportar-nos els textos antics acarats amb la seua versió al català modern, compta des d’ara amb un nou i esperat aliat de luxe: Joan Roís de Corella. I el títol, atès que tot d’una ens trobem per obra i gràcia de la imaginació en ple segle XV valencià, no podia estar millor trobat: Perills d’amor, una selecció força representativa de l’obra corelliana en vers i en prosa defensada per Eduard J. Verger.

El volum, xicotet i amanós, com tots els de la col·lecció, ens enfronta, primerament, amb una selecció de poemes de temàtica amorosa i religiosa, tenyits els primers per les deus infinites i procel·loses de l’amor cortès, bé que amb els matisos de modernitat que hi va afegir Corella. D’altra banda, pel que fa a la prosa corelliana, —potser no tan coneguda com la poesia d’ençà que se’l va rescatar de l’oblit— ve representada per l’arxiconeguda Tragèdia de Caldesa, així com per la Història de Leandre i Hero i la Història de Jàson i Medea, uns textos, aquests darrers, de temàtica mitològica, força tractada per l’autor valencià.

Acte de presentació de Perills d’amor de Roís de Corella en versió d’Eduard Verger.

Val a dir que els clàssics sempre tenen la fama garantida. Ara bé, la manera com ens són presentats en la llengua moderna, especialment en el cas de la poesia, on l’eufonia té un paper tan important, sovint els desmereix: en pro de la comprensió hi perdem la música del vers que es deu a l’ecosistema de la llengua antiga. Obsolet, sí, però ecosistema al remat. Així, unes ressonàncies del tot clares i trenades en català medieval, inevitablement, es destaroten i perden volada en la versió moderna. Potser, per tan entenedor, un dels casos més paradigmàtics del que vull dir siga l’entranyable i immortal decasíl·lab de Jordi de Sant Jordi: “Deserts d’amics, de béns e de senyor”, ja que allà on diu “deserts”, en la llengua moderna hauria de dir “privat”. El vers és eufònicament impecable en la versió primera i qualsevol versió moderna, d’alguna manera, n’esbiaixa els matisos i el poder evocador.

Però tornem a Perills d’amor perquè he de confessar que, tot i el meu escepticisme inicial, estic sorprès. La versió moderna, llegida en veu alta, no perd volada: gens. Sobretot en alguns poemes excel·lentment versionats com “Els qui ameu, preneu aquesta cendra” (Desengany) o l’emocionant “Des que us he vist, res d’altra no em pot plaure” (Submissió amorosa). La Tragèdia de Caldesa, que com la resta de les proses, i per motius de llargada, només ens és mostrada en la versió moderna, ens testimonia la infinita aflicció d’un home totalment trabucat com a conseqüència de la “traïció” d’una dama. Hi trobem una prosa recarregada i hiperbòlica, amb grans recursos retòrics, on es destil·la l’encuny del millor Corella. Però, ep, un Corella modern, que llegit en els mots d’avui en dia ens segueix enlluernant amb els artificis del seu estil. Un escriptor que fou enormement reconegut en el seu temps, amb una clara influència en obres d’alta volada com el Tirant lo Blanc. I que, després de l’esplendor del segle XV, va caure en l’oblit dels clàssics més clàssics: aquells que ja no llegeix ningú.

Sort en tenim d’aquest nou breu volum amb què, d’una manera transversal i representativa, podem rescatar i reivindicar l’obra corelliana. Ausiàs March, Sor Isabel de Villena o Jordi de Sant Jordi, entre altres, han estat els anteriors convidats a la col·lecció Tast de Clàssics.

Andreu Galan és mestre, poeta i filòleg.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Código Seguridad: