Arnau de Vilanova i la salut del rei

Per Joan Santanach

Les relacions d’Arnau de Vilanova amb Jaume II no van ser sempre fàcils. Mentre que el prestigi d’Arnau com a metge no feia sinó créixer, les seves incursions teològiques li van portar més d’un maldecap, i van acabar provocant la ira del rei. La familiaritat d’Arnau amb els membres del casal de Barcelona venia de lluny, del temps en què havia estat metge de cambra de Pere el Gran. Durant força anys va combinar la cura de la salut de la reialesa catalana, i també de diversos papes i altres monarques europeus, amb la docència a la Universitat de Montpeller, on va impulsar una profunda renovació dels estudis mèdics.

Va ser probablement a petició de Jaume que vers el 1305 va

Llegir-ne més

La traducció “creativa” de Bernat Metge

David Barnett i Lluís Cabré a l’article «Creative translation in medieval catalan: Bernat Metge» reconeixen la dificultat que implica el fet de jutjar la traducció d’una obra literària; l’hauríem de judicar com si fos una obra original, i no pas per la creativitat afegida pel traductor.

Al llarg de la història trobem traduccions molt literals, sobretot entre llengües properes, i traduccions que s’allunyen totalment de la seva font. Hi ha un terme mitjà que preserva el sentit del text original tal com l’ha entès el traductor (hi intervé el seu bagatge cultural), acostant-lo alhora al context del receptor de la traducció.

En aquest article s’analitzen les traduccions de Bernat Metge (donant compte de les obres d’origen), la seva manera d’innovar –com canvia els punts de referència en les

Llegir-ne més

Il·luminades perles de nit

Per Anna Carreras

Amb la bellesa d’un títol com Perles de la nit. Poetes andalusines Adesiara presenta una antologia de dones poetes traduïdes per Margarida Castells i Encarna Sant-Celoni, que acompanyen el text àrab i la seva traducció amb un atansament a la pronunciació dels poemes (detall vistós per conèixer el so de l’original). La poesia clàssica àrab és sensual, sinestèsica i etèria. Els seixanta-nou poemes d’aquestes vint-i-sis autores tenen un condiment afegit: la dansa entre la ironia –a voltes cruel, a voltes trista– i la lírica més planyívola. Les poetes d’Al-Àndalus s’han silenciat i ignorat al llarg de la història. I no pas per manca de material líric, sinó, òbviament, per l’accés limitat a l’escriptura i el poder exclusiu dels homes alhora de fixar

Llegir-ne més

De Ramon Llull a Raimon Panikkar. La passió pel diàleg

Francesc Torralba

La voluntat de dialogar, d’establir ponts, de comprendre’s mútuament i de cercar allò que ens uneix és present en molts pensadors de la nostra tradició. En el camp del diàleg interreligiós, els dos referents decisius són Ramon Llull i Raimon Panikkar.

Ambdós conceben el diàleg de diferent manera i també les condicions i les possibilitats de trobada entre religions, però, per a tots dos, el diàleg és la condició necessària per a una convivència harmònica i pacífica entre religions. Panikkar es refereix a Llull en diversos escrits i pondera la seva defensa del diàleg intel·ligent i racional en un context caracteritzat per les croades, la violència i la guerra entre religions. Aquesta herència del nostre pensament és un dels actius més rellevants que tenim com a tradició catalana i que hauríem de rememorar amb

Llegir-ne més

Io só aquest que es diu…

Francesc Anyó

“amb aquests pocs i bons amics mai no he notat a faltar res.”

Vicent Andrés Estellés

Contava Estellés que la seua devoció per Ausiàs March arribava a tal extrem que, a casa, a taula, amb la seua dona Isabel parlava constantment del poeta de Beniarjó. La seua passió el duia també a col·leccionar obres completes d’Ausiàs, en tenia per tot arreu. Un dia, Carmina, la seua filla petita, espectadora de tota aquella devoció apassionada, havia de fer un exercici escolar sobre edificis gòtics a la ciutat de València. Estellés la va dur a visitar diversos temples i edificacions. Finalment van anar a la Seu i quan hi van ser davant la lauda sepulcral d’Ausiàs March, al costat de la porta de

Llegir-ne més