Els clàssics preferits

De ben segur que tots tenim un clàssic preferit. Aquella obra que no vas poder deixar de llegir en el seu dia, que et va deixar aquell tan bon record i que encara rellegeixes i retrobes de tant en tant…  Un llibre que, probablement, recomanaries als teus amics i coneguts sense dubtar-ho i que t’agradaria que t’haguessin recomanat si no l’haguessis conegut.

Ara, tens l’oportunitat de conèixer  els clàssics preferits d’escriptors, poetes, actors, periodistes i altres personalitats de la cultura catalana. Al canal de Youtube dels Amics trobaràs diferents vídeos on ens han deixat el seu testimoni i ens descobreixen quin és el seu clàssic preferit i per què.

Anima’t també a compartir amb tots nosaltres et teu clàssic

Llegir-ne més

Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March

El passat dilluns 6 de febrer al Teatre Romea de Barcelona vam tenir l’oportunitat de gaudir d’una proposta cultural i literària original i diferent al voltant de la figura del poeta Ausiàs March.

Un entretingut col·loqui entre l’actor i director de la Fundació Romea Carles Canut i el poeta i narrador Josep Piera ens va permetre apropar-nos a la figura i l’obra d’un dels poetes europeus més importants del segle XV.

Al seu costat, tres actors, Elies Barberà, Pep Cortés i Joan Peris il·lustraven les explicacions i anècdotes dels tertulians amb la lectura dels poemes de l’escriptor medieval valencià

Va ser una nit per gaudir del plaer de la tertúlia i de la conversa entre amics en un acte intens i divertit, marcat pel ritme i la musicalitat dels poemes d’Ausiàs March.

En acabar, tots vam tornar a casa amb la sensació

Llegir-ne més

Verdaguer-Rosa o pocella

Durant els darrers quatre anys de la seva vida, després del difícil període apartat de les seves responsabilitats com a sacerdot, Jacint Verdaguer va ser adscrit a l’església de Betlem, a la Rambla barcelonina, just davant per davant del Palau Moja. Van ser uns anys en què va retrobar una certa serenitat, ja sense polèmiques. I ho va aprofitar per escriure. No és gens sorprenent, doncs, que quan en tenia l’ocasió conjugués totes dues activitats, la poètica i la sacerdotal. Així, el 2 de febrer de 1901, ara fa cent deu anys, després de batejar a Betlem la nena Rosa Arumí, filla d’una família de Vilassar de Mar amb la qual tenia amistat des de feia temps, li va dedicar una dècima en què ressonen alguns

Llegir-ne més