Martí de Riquer i els valors clàssics de les lletres

L’editorial Barcino i la Institució de les Lletres Catalanes van presentar el llibre Martí de Riquer i els valors clàssics de les lletres. L’acte va tenir lloc el dijous 5 de març a la Sala de la Caritat de la Biblioteca de Catalunya.

Van participar-hi Lola Badia, catedràtica de Filologia a la Universitat de Barcelona, Isabel de Riquer, catedràtica emèrita de Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona, Carles Duarte, director de la Fundació Carulla, i Laura Borràs, la seva homòloga a la Institució de les Lletres Catalanes.

Durant la presentació es va parlar de la vida, l’obra i la trajectòria del filòleg català i de la seva relació amb l’Editorial Barcino. Si no vau poder-hi assistir, aquí podreu veure el vídeo de l’acte.

 

Llegir-ne més

La saviesa d’un home bo

Anna Carreras

Com determina Carles Duarte al pòrtic d’aquest volum, l’escriptor i filòleg Martí de Riquer (1914-2013) fou un savi entre els clàssics. També aplicà la saviesa dels clàssics i n’aprengué les poètiques, però sobretot va ser-ne un, de la vida estant. Riquer fou algú que amb aires de trobador vivia la literatura com ho fa un humanista, però també com s’hi acara un cavaller apassionat per la lletra que li és no només ofici, sinó també vocació i fins devota passió. Erudit i romanista, el mestre Riquer no fou únicament el medievalista expert en el Quixot, el Tirant lo Blanc o l’artúric Perceval. En paral·lel, es dedicà a l’escriptura de desenes d’articles apareguts en publicacions diàries o setmanals en revistes acadèmiques o mitjans divulgatius, per no parlar de la quantitat exuberant d’estudis que publicà des d’aquell primer llibre, l’any 1934, intitulat L’humanisme català.

Conscients de la magnitud del personatge

Llegir-ne més

Martí de Riquer i l’Editorial Barcino, un homenatge al mestre

El passat dilluns 14 d’abril el Museu d’Història de Barcelona i l’Editorial Barcino van voler retre el seu particular homenatge a Martí de Riquer, traspassat l’any passat, posant èmfasi en la relació que va tenir amb l’Editorial Barcino i l’edició de textos medievals catalans.

Un jove Martí de Riquer (1914-2013) va publicar el seu primer llibre a Editorial Barcino l’any 1934, L’humanisme català. A partir d’aleshores va mantenir una fecunda relació amb el seu editor, Josep M. de Casacuberta, que es va traduir en edicions d’autors com Gilabert de Próixita i Andreu Febrer i la recopilació de les Lletres de batalla.

Sota el lema Martí de Riquer i l’Editorial Barcino. Homenatge al mestre van participar-hi Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla, Lluís Cabré,

Llegir-ne més

Sant Vicent Ferrer, un showman de l’Edat Mitjana

Per Gemma Pellissa Prades

Els contemporanis de Vicent Ferrer (1350-1419) s’haurien estranyat que els sermons del dominicà fossin traduïts a l’alemany en ple segle XXI, no pas perquè no tinguessin èxit arreu d’Europa, sinó perquè, si fem cas dels testimonis coetanis, el predicador català era entès per tothom qui l’escoltava en la seua llengua materna, fins i tot pels bretons que no parlaven francès. Certament, sant Vicent Ferrer va ser un comunicador excel·lent. Amb una formació especialitzada en lògica i teologia, era capaç d’adaptar el discurs a un auditori popular a través de l’ús d’exemples, semblances i referències a la realitat quotidiana, de la gestualitat i de la reproducció de diàlegs col·loquials per amenitzar els sermons, que tenen la seva correspondència en l’estructura que Francesc Eiximenis exposa a l’Art de predicació al poble, escrita abans del 1379 en llatí.

Fet i fet,

Llegir-ne més

Ramon Llull explica la seva vida

Per Francesc Tous

Encara que la Vida de mestre Ramon no sigui un dels textos lul·lians més coneguts pel públic català, es tracta d’un document de primera magnitud. Set-cents anys després de la seva redacció, malgrat les imprecisions i els buits que conté, l’obra continua sent la font d’informació més important per documentar la biografia de Ramon Llull. La vigència del llibre per presentar la vida i els objectius intel·lectuals del savi mallorquí, queda totalment provada pel fet que tant els professors universitaris, a les seves classes, com els especialistes, en els seus llibres, sovint se’n serveixen amb aquesta finalitat —tal com va fer, per exemple, Anthony Bonner, el curador de l’edició divulgativa de la Vida que Barcino ha publicat, en les seves Selected Works of Ramon Llull. Es podria dir que la Vida és la primera autobiografia de les lletres catalanes, tot i

Llegir-ne més