Fragment literari: Elogi dels diners. Anselm Turmeda.

Anselm Turmeda va néixer a Palma de Mallorca entre els anys 1352 i 1355 i va morir a Tunis després de 1423. La feta més coneguda i controvertida de la seva vida és que, després d’ingressar a l’orde franciscà, es convertí a l’Islam i anà a viure a Tunis, on esdevingué un personatge important i on encara es pot observar la seva tomba, a l’entrada del soc dels bastins, com podeu veure en la imatge. Escriptor en àrab i en català, el seu llibre més celebrat és la Disputa de l’ase (1417-1418), text que pel seu caràcter anticlerical fou condemnat per la inquisició i en desaparegué l’original català, només pervivint-ne una traducció francesa.

El poema Elogi dels diners forma

Llegir-ne més

Els clàssics i Internet [concurs]

Avui Internet ens permet conèixer millor la cultura medieval. Sembla irònic, però les noves tecnologies ens apropen com mai els clàssics. A més de rebre’n notícies al correu electrònic, podem llegir-los a Google Books, descobrir la vida dels autors a l’Enciclopèdia Catalana, veure’n imatges a diferents blocs… tot!

Els Amics d’Els Clàssics volem fer un recull de tot el que giri al voltant dels clàssics i de la cultura medieval a Internet, i ens agradaria comptar amb les teves recomanacions. Per això posem en marxa un petit concurs que esperem que t’agradi.

Volem saber quins blocs i quines pàgines de cultura medieval llegeixes, on vas per aprendre més detalls dels llibres que et fascinen. Però també si llegeixes

Llegir-ne més

Verdaguer-Rosa o pocella

Durant els darrers quatre anys de la seva vida, després del difícil període apartat de les seves responsabilitats com a sacerdot, Jacint Verdaguer va ser adscrit a l’església de Betlem, a la Rambla barcelonina, just davant per davant del Palau Moja. Van ser uns anys en què va retrobar una certa serenitat, ja sense polèmiques. I ho va aprofitar per escriure. No és gens sorprenent, doncs, que quan en tenia l’ocasió conjugués totes dues activitats, la poètica i la sacerdotal. Així, el 2 de febrer de 1901, ara fa cent deu anys, després de batejar a Betlem la nena Rosa Arumí, filla d’una família de Vilassar de Mar amb la qual tenia amistat des de feia temps, li va dedicar una dècima en què ressonen alguns

Llegir-ne més

Llibre del rei En Pere de Bernat Desclot

Al Llibre del rei En Pere el cronista Bernat Desclot narra la seva versió, sens dubte molt pròxima a Pere el Gran, dels fets que es desenvoluparen durant el complicat regnat d’aquest rei (1276-1285), famós recentment per l’obertura de la seva tomba a Santes Creus.

Precisament demà presentarem a València la plataforma Amics d’Els Clàssics. Carme Alborch (regidora de l’Ajuntament de València), Josep Lluís Albinyana (expresident del Consell Preautonòmic), Francisco Tomàs (professor i exrector de la Universitat de València), Antoni Ferrando (filòleg), i els escriptors Martí Domínguez, Joan Francesc Mira i Josep Piera hi llegiran fragments de clàssics com Desclot. Hi sou convidats! Recordeu: dijous 3 de febrer a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (Sant Ferran núm. 12, València), a les 19

Llegir-ne més

Els clàssics per a nens: El Gran Llibre de les Llegendes Medievals

Qui tingui al cap que els clàssics només són dirigits a un públic adult està ben equivocat.  Amb les adaptacions dels clàssics adreçades al públic infantil,  els més petits de casa poden divertir-s’hi tant o més que els grans.

Els clàssics, tot i ser considerats llibres d’aquells de tota la vida (com se sol dir en un llenguatge més col·loquial), no són carques ni passats de moda, i a més contenen històries ben curioses i entretingudes en què el lector hi pot passar una bona estona.

Precisament per la importància i pel reconeixement que tenen, és bo fomentar-ne la lectura entre els nens i les nenes d’avui dia.

Llegir-ne més