Fragment del mes: L’Espill de Jaume Roig

Jaume Roig, Espill, a cura d’Antònia Carré, Els Nostres Clàssics Autors Medievals, Editorial Barcino, 2014.

Llibre segon, segona part. El protagonista emprèn un viatge de pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia, pràctica molt habitual a l’edat mitjana que s’ha tornat a posar de moda ja fa anys. Se’n va de València, passa per Bunyol i en arribar a Requena presencia un cas extraordinari: el d’una dona que fingeix estar endimoniada per dissimular la manca de virginitat del seu cos. És remarcable la destresa de Jaume Roig per descriure la gesticulació de l’endimoniada, que estrafà la veu i enreda tothom. El millor també és al final: la comèdia s’acaba amb la satisfacció de l’auditori: tothom content i el nòvio encara més!

 

vv. 3182-3269

Al mig jorn era passat Bunyol, he, post lo sol, ffuy en Requena. Per bona strena, trobí gran festa, prou desonesta, no coneguda,

Llegir-ne més

Fragment del mes: ‘Llavors, quan va arribar el matí, vint-i-dos dies abans de la festa de Sant Pere de l’any 1306, ells van venir contra nosaltres’

Ramon Muntaner, L’expedició dels catalans a Orient, versió de Jordi Llavina, Tast de Clàssics, Editorial Barcino, 2015

Llavors, quan va arribar el matí, que era dissabte, vint-i-dos dies abans de la festa de Sant Pere de l’any 1306, ells van venir contra nosaltres, i eren vuit mil homes de cavall, disposats per a la batalla. I en van deixar dos mil amb els peons a les tendes, perquè ja donaven per segura la victòria. Un cop va haver sortit el sol, ens vam situar fora dels valls, tots a punt per combatre, disposats tal com s’ha dit més amunt. I es va donar l’ordre que ningú no es mogués fins que no es digués la contrasenya, que havia de pronunciar l’esmentat Ventaiola. Quan

Llegir-ne més

Fragment del mes: Avançament editorial L’expedició dels catalans a orient, de Ramon Muntaner

VIII. COM HI VA HAVER UNA LLUITA VIOLENTA ENTRE ELS CATALANS I ELS GENOVESOS A CONSTANTINOBLE

Quan van haver arribat a Constantinoble, l’emperador i el seu fill els van rebre amb gran goig i alegria, com també tota la gent de l’imperi. Però als genovesos, en canvi, no els va fer mica de gràcia: veien ben clar que, si els nouvinguts s’hi estaven gaire, ells perdrien els privilegis i la influència de què gaudien a l’imperi, perquè ara l’emperador no gosava fer res sinó el que ells volien, i en endavant no els apreciaria gens. Què us diré? El megaduc va prendre per esposa la neboda de l’emperador, una de les donzelles més belles i sàvies del món, i tan jove que només comptava setze anys. El casori es va celebrar amb gran joia i satisfacció, i es van pagar quatre mesades a tothom.

Però, mentre es feia tanta festa, els

Llegir-ne més

Fragment del mes Escacs d’amor, de Francesc Castellví, Bernat Fenollar i Narcís Vinyoles

Francesc Castellví, Bernat Fenollar i Narcís Vinyoles, Escacs d’amor

Tomàs Martínez Romero,“Els escacs d’amor” dins Història de la literatura catalana. Literatura medieval (III). Segle XV, Enciclopèdia Catalana, Editorial Barcino i Ajuntament de Barcelona, 2015.

Castellví

(Mars)

Trobant-se Mars amb Venus en un temple,

ensems tenint Mercuri en sa presència,

ordí un joc d’escacs, amb nou exemple:

prenent Raó per rei sens preeminència;

la Voluntat per reina amb gran potència;

los Pensaments per sos orfils contemple;

cavalls, Llaors amb dolça eloqüència;

rocs són Desigs que encenen la memòria;

peons, Serveis pugnant per la victòria.

Vinyoles

(Venus)

Per exercir Venus la sua glòria,

volgué per roc Vergonya cautelosa;

cavalls, Desdenys en paga meritòria;

orfils, Esguards de vista delitosa;

per dama pres Bellea graciosa;

i lo seu rei, seguint d’amor història,

fon la Honor amb vida perillosa;

per fer els peons prengué les Cortesies,

armats, guarnits

Llegir-ne més

Fragment del mes: El viure novel·lesc a la Corona d’Aragó: “errància”, bregues i lluites

Rafael Beltran, “Cavalleria i literatura” dins Història de la literatura catalana. Literatura medieval (III). Segle XV, Enciclopèdia Catalana, Editorial Barcino i Ajuntament de Barcelona, 2015. 

Ja des del mateix any 1400 es documenten a París tres cavallers errants catalans. El primer, que era portador d’un vot cavalleresc, és Miquel d’Orís; fins el 1404 va mantenir correspondència de lletres de batalla amb l’anglès John Prendergast, amb el qual, finalment, no va arribar a combatre. El segon és Pere de Cervelló, que va anar lluitant contra els cavallers de l’Écu Vert à la Dame Blanche, orde fundat un any abans pel mariscal Boucicaut. Cervelló va ser reptat pel bretó Guillaume du Chastel, personatge que va arribar a ser cavaller famós i admirable –morí heroicament i prematurament, el 1404, lluitant contra els anglesos–, com reconeix l’autor d’El Victorial. Chastel apareix com a personatge de ficció en el Curial e Güelfa,

Llegir-ne més