1714-2014. Una Nadala que pot llegir-se a l’inrevés per cloure un Tricentenari

Antoni Trobat

Segurament la Nadala de 2014 que ha editat aquest final d’any la Fundació Carulla té un significant especial. Al llarg de les seves planes sis acadèmics de reputació indiscutible en el panorama català repassen en sis capítols ben condensats, on res hi és sobrer, els 300 anys que ens han portat de la derrota de l’opció austriacista el 1714 al procés sobiranista de 2014. Pel camí analitzen en intervals d’aproximadament cinquanta anys, menys en el cas del primer segle després de la Guerra de Successió, les pulsions que la societat catalana ha tingut amb Espanya i amb ella mateixa. Un recorregut excepcional, doncs, que ens porta de 1714 a 1814, i d’allà a 1864, a 1914, a 1964 i a 2014 de forma successiva. Una Nadala que, a més, té una possibilitat que la fa única. Les seves sis parts, sis fragments des dels

Llegir-ne més

Fes-te, lector, dins el cor de la festa

Per Jordi Llavina

El fenomen de la festa, considera Bienve Moya, és matèria molt seriosa, sobre la qual no es pot fer broma. La festa és un pacte entre els membres d’una comunitat: un pacte de no agressió —assegura l’autor—, pel qual, durant uns quants dies l’any, homes i dones subverteixen algunes coses del seu viure diari, quotidià, per mirar de subratllar-ne o refermar-ne d’altres. Es tracta, doncs, d’una beneïda excepció. Les festivitats serveixen per regular l’any, per modular-lo, per saber què podem fer de bo. ¿És imaginable una comunitat sense festa, sense festes? ¿Un calendari sense aquells números vermells que no tenen res a veure amb les xifres deficitàries dels nostres comptes bancaris?

Fins la ciutat més dormitori entre totes les ciutats dormitori del nostre país, fins la ciutat més artificial entre totes aquelles que no disposen d’una tradició gaire reculada, deu tenir alguna festa de barri, per la qual els

Llegir-ne més

Veure-hi de nit

Per Blanca Llum Vidal

«E per tal que mills ne puixen venir a la fi que desigen, aprenen d’estil·lar, de fer untaments, de conèixer herbes e saber llur virtut, e proprietat de les figues seques, del vermell de l’ou, del pa fresc de pura farina pastat, de les faves seques e de la llur aigua, de la sang e sagí de diverses animals e de la llet de la somera […]. E desijants que llurs cabells negres sien semblants a fil d’aur, moltes vegades ab sofre, sovent ab aigües, sabons e lleixius de diverses cendres, e especialment de mares de vin grec e de ginesta, e a vegades ab sagí de serp e de guatlla e ab los raigs de sol, converteixen aquells en la color que desigen». Així és com Bernat Metge, al Llibre iii de Lo somni fa parlar a Tirèsies. Si el somni revelador

Llegir-ne més

Ramon Muntaner i l’expedició dels almogàvers es tradueixen al grec

 

L’Editorial Barcino ha publicat conjuntament amb l’Editorial grega Stochastis la traducció al grec de L’expedició dels catalans a Orient, de Ramon Muntaner, la part de la seva crònica que se centra en l’estada que els almogàvers, comandats per Roger de Flor, van dur a terme a Bizanci i a Grècia. La traducció ha anat a càrrec de Nikos Pratsinis i ha sortit amb títol I ekstrateia ton katalanon stin Anatoli

A principis del segle XIV, es creà una companyia catalana mercenària per tal de lluitar al servei de l’Imperi Bizantí contra les forces turques que n’amenaçaven les fronteres des de feia anys. Des de l’arribada dels almogàvers a Bizanci, les batalles no foren poques ni les massacres tampoc. L’assassinat a traïció de Roger de Flor donà

Llegir-ne més

Sota les lletres de batalla, una novel·la per escriure

Per Joan-Lluís Lluís

Quin mal humor constant i quines ganes de fendir-se mútuament el cap però, també, quines argúcies, quina casuística sense fi. En definitiva, quina manera estranya de concebre un duel. Estranya perquè, probablement, la idea del duel medieval que ens ha arribat, passada pel sedàs de Hollywood, no correspon gaire a la seva realitat. Per això les lletres de batalla intercanviades per Joanot Martorell i Joan de Montpalau ens poden semblar desconcertants, a vegades enutjoses, tot sovint irritants. Per què tanta vèrbola i tan poca acció?

Per mi, tot va començar fa pocs anys quan vaig trobar en un mercat de vell de Perpinyà la traducció al francès d’aquestes lletres, publicades el 1988 per la petita però prestigiosa editorial parisenca José Corti, traducció realitzada per Denis Fernández-Recatalá i Pedro Roque Ferrer. Aquesta traducció francesa, però, em va semblar molt curiosa atès

Llegir-ne més