L’hort del segon origen, un manual d’horticultura vinculat a la pel·lícula del Mecanoscrit del segon origen

Jordi Puig i Roca

En acabar la meva tesi doctoral, vaig voler trencar amb aquell mite, d’altra banda molt real, que la ciència no acaba mai de penetrar a la societat i que el llenguatge i els continguts acadèmics no són propers al món real. Així va ser com vaig plantejar una proposta de llibre que volia difondre la importància de les varietats locals –d’horta i de fruites– del nostre país amb un llenguatge planer i accessible per a tots els públics.

Vaig visitar algunes editorials, però l’envergadura del projecte els va aclaparar. Això va canviar radicalment quan vaig visitar la Fundació Carulla que, ja d’entrada, va ser molt receptiva a l’índex que els vaig plantejar però, per sorpresa meva, en una de les primeres reunions em van dir: “Aquest Llegir-ne més

Els reptes d’adaptar el Sent Soví al català actual

El passat dijous 12 de febrer, i dins del marc de La Protagonista del mes a la Llibreria La Impossible, en què l’Editorial Barcino és la convidada d’aquest febrer, va tenir lloc una trobada entre l’editor i el lectors. El col·loqui va permetre que el públic pogués participar i conèixer de primera mà els reptes als que s’enfronta actualment una editorial davant l’edició de textos medievals. Mònica Barrieras va parlar de la seva experiència de versionar el Llibre de Sent Soví, el receptari més antic conservat en llengua catalana i síntesi de la cuina europea del segle XIV.

 

El Llibre de Sent Soví és el primer volum de la nova col·lecció 7 Portes de Receptaris

Llegir-ne més

1714-2014. Una Nadala que pot llegir-se a l’inrevés per cloure un Tricentenari

Antoni Trobat

Segurament la Nadala de 2014 que ha editat aquest final d’any la Fundació Carulla té un significant especial. Al llarg de les seves planes sis acadèmics de reputació indiscutible en el panorama català repassen en sis capítols ben condensats, on res hi és sobrer, els 300 anys que ens han portat de la derrota de l’opció austriacista el 1714 al procés sobiranista de 2014. Pel camí analitzen en intervals d’aproximadament cinquanta anys, menys en el cas del primer segle després de la Guerra de Successió, les pulsions que la societat catalana ha tingut amb Espanya i amb ella mateixa. Un recorregut excepcional, doncs, que ens porta de 1714 a 1814, i d’allà a 1864, a 1914, a 1964 i a 2014 de forma successiva. Una Nadala que, a més, té una possibilitat que la fa única. Les seves sis parts, sis fragments des dels

Llegir-ne més

Fes-te, lector, dins el cor de la festa

Per Jordi Llavina

El fenomen de la festa, considera Bienve Moya, és matèria molt seriosa, sobre la qual no es pot fer broma. La festa és un pacte entre els membres d’una comunitat: un pacte de no agressió —assegura l’autor—, pel qual, durant uns quants dies l’any, homes i dones subverteixen algunes coses del seu viure diari, quotidià, per mirar de subratllar-ne o refermar-ne d’altres. Es tracta, doncs, d’una beneïda excepció. Les festivitats serveixen per regular l’any, per modular-lo, per saber què podem fer de bo. ¿És imaginable una comunitat sense festa, sense festes? ¿Un calendari sense aquells números vermells que no tenen res a veure amb les xifres deficitàries dels nostres comptes bancaris?

Fins la ciutat més dormitori entre totes les ciutats dormitori del nostre país, fins la ciutat més artificial entre totes aquelles que no disposen d’una tradició gaire reculada, deu tenir alguna festa de barri, per la qual els

Llegir-ne més

Veure-hi de nit

Per Blanca Llum Vidal

«E per tal que mills ne puixen venir a la fi que desigen, aprenen d’estil·lar, de fer untaments, de conèixer herbes e saber llur virtut, e proprietat de les figues seques, del vermell de l’ou, del pa fresc de pura farina pastat, de les faves seques e de la llur aigua, de la sang e sagí de diverses animals e de la llet de la somera […]. E desijants que llurs cabells negres sien semblants a fil d’aur, moltes vegades ab sofre, sovent ab aigües, sabons e lleixius de diverses cendres, e especialment de mares de vin grec e de ginesta, e a vegades ab sagí de serp e de guatlla e ab los raigs de sol, converteixen aquells en la color que desigen». Així és com Bernat Metge, al Llibre iii de Lo somni fa parlar a Tirèsies. Si el somni revelador

Llegir-ne més