La natura amb uns altres ulls

Neus Iborra

Els bestiaris medievals contenen dades d’història natural convenientment adaptades amb elements llegendaris o imaginaris al servei de la seva funció didàctica i moralitzadora. Com diu Xavier Bellés, responsable de l’adaptació del Bestiari català, “us proposem llegir el vell Bestiari medieval amb ulls nous, i tal vegada, esperem, meravellar-vos”

Els bestiaris medievals contenen dades d’història natural convenientment adaptades amb elements llegendaris o imaginaris al servei de la seva funció didàctica i moralitzadora. Les lliçons morals s’incloïen amb paral·lelismes, majoritàriament religiosos, entre l’animal i l’home, i constituïen la part més important dels textos, atès que en les il·lustracions d’alguns manuscrits es fa més èmfasi en el detall de la història que s’explica que no pas en el de la fisonomia de l’animal. Les il·lustracions no només eren una mostra de delicadesa i d’art refinat i, per tant, de poder social, sinó que formen un conjunt d’elements imprescindibles per a l’època.

Llegir-ne més

Joc, amor i literatura a la València del segle XV

Elisabet Armengol

Les partides d’escacs són cosa de dos. No obstant això, a la València de la segona meitat del segle XV, concretament cap al 1475, va escriure’s una obra poc coneguda, els Escacs d’amor, que convida a descobrir una disputa amorosa a través del tauler d’escacs, en la qual els tres autors que van escriure conjuntament aquest poema, Bernat Fenollar, Narcís Vinyoles i Francesc Castellví, esdevenen els protagonistes.

El vintè capítol del tercer volum de la Història de la literatura catalana. Literatura medieval (III). Segle XV, aprofundeix en l’estudi dels Escacs d’amor, juntament amb el d’altres escriptors i obres que van produir-se a la València de la segona meitat del segle XV, com el Cançoner satíric valencià o Lo somni de Joan Joan, de Jaume Gassull. Aquest va ser un moment en el qual l’escriptura va convertir-se en una activitat dinàmica i social en

Llegir-ne més

Recuperant els clàssics grecs i llatins

Anabel Vélez

Hi ha lectures atemporals i necessàries. Els clàssics ho són. No els llegim ni els coneixem suficientment. Si preguntes sobre autors grecs i llatins clàssics, potser a la gent els sona algun nom que van llegir a l’institut o bé potser recorden aquella pel·lícula que va fer Brad Pitt sobre la guerra de Troia. Als qui van gaudir de les classes de llatí o grec a l’institut els sonarà més, fins i tot els farà gràcia recordar aquella sèrie de dibuixos animats, Ulisses 31, basada en les peripècies de l’heroi homèric. Ara bé, si no ets un vampir adolescent, sembla difícil cridar l’atenció d’un jove des de la prestatgeria d’una llibreria. Imagina’t el que ha de patir un Homer.

Per sort, sempre hi ha gent curiosa, disposada a descobrir nous mons dins un llibre, encara que aquest món existís fa segles. Aquí és on el Llegir-ne més

L’hort del segon origen, un manual d’horticultura vinculat a la pel·lícula del Mecanoscrit del segon origen

Jordi Puig i Roca

En acabar la meva tesi doctoral, vaig voler trencar amb aquell mite, d’altra banda molt real, que la ciència no acaba mai de penetrar a la societat i que el llenguatge i els continguts acadèmics no són propers al món real. Així va ser com vaig plantejar una proposta de llibre que volia difondre la importància de les varietats locals –d’horta i de fruites– del nostre país amb un llenguatge planer i accessible per a tots els públics.

Vaig visitar algunes editorials, però l’envergadura del projecte els va aclaparar. Això va canviar radicalment quan vaig visitar la Fundació Carulla que, ja d’entrada, va ser molt receptiva a l’índex que els vaig plantejar però, per sorpresa meva, en una de les primeres reunions em van dir: “Aquest Llegir-ne més

Els reptes d’adaptar el Sent Soví al català actual

El passat dijous 12 de febrer, i dins del marc de La Protagonista del mes a la Llibreria La Impossible, en què l’Editorial Barcino és la convidada d’aquest febrer, va tenir lloc una trobada entre l’editor i el lectors. El col·loqui va permetre que el públic pogués participar i conèixer de primera mà els reptes als que s’enfronta actualment una editorial davant l’edició de textos medievals. Mònica Barrieras va parlar de la seva experiència de versionar el Llibre de Sent Soví, el receptari més antic conservat en llengua catalana i síntesi de la cuina europea del segle XIV.

 

El Llibre de Sent Soví és el primer volum de la nova col·lecció 7 Portes de Receptaris

Llegir-ne més