Jordi de Sant Jordi, el poeta que estimava sense amor

Se suposa que els clàssics no envelleixen, que no passen mai de moda. Però també tenen els seus alts ibaixos. Jordi de Sant Jordi n’és un clar exemple. Elogiat pels seus contemporanis i considerat un dels autors més rellevants de la poesia catalana de tots els temps, avui és pràcticament un desconegut. En part perquè la seva obra, escrita en occità, ens costa d’entendre. I també, no ens enganyem, perquè tot allò que sona a poesia medieval ens espanta. L’Editorial Barcino un cop més ens ho posa fàcil i ens ofereix una versió al català actual de la poesia de Jordi de Sant Jordi. El volum, a punt de sortir al mercat, inaugurarà la

Llegir-ne més

Els clàssics més a prop que mai

L’Editorial Barcino està d’estrena. Aquest mes inicia el camí una nova col·lecció, la col·lecció “Tast de Clàssics”, que vol convidar a gaudir dels grans autors i dels títols més destacats de la literatura catalana antiga des d’una sensibilitat contemporània. Per això s’ha demanat a escriptors i poetes actuals que n’adaptin les paraules per tal de retornar-les als lectors d’avui amb un llenguatge proper i entenedor que, alhora, en faci evident la qualitat literària.

El primer títol de la col·lecció és Poesia, de Jordi de Sant Jordi, en versió de Carles Duarte, que estarà disponible a finals de maig a les llibreries d’arreu del país. Poesia recull els divuit poemes que ens han pervingut de Jordi de Sant Jordi. Al costat de

Llegir-ne més

Fragment del Llibre dels Fets de Jaume I llegit per Jordi Pujol

Fragment del Llibre des Fets de Jaume I llegit per Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya. Aquí teniu la transcripció del text, que tracta sobre el setge de València (cap 260 i 266).

260. Amb tant, anaven-nos vinent rics hòmens d’aragó e de Catalunya; e en los primers venc l’arquebisbe de Narbona amb quaranta cavallers e amb sis-cents hòmens de peu, e havia nom Pere Amiel. E la host anà-hi creixent, e els sarraïns estrengueren-se en tal manera que anc no osaren eixir a nós sinó de torneig que havien amb alguns de la host. E per açò no hi calia guarnir cavalls, que ells no s’acostaven en tal quisa a nós que nós los posquéssem aconseguir. E, així com venien los rics hòmens e les ciutats, assetjaven València tot entorn e acostaven-se més a la vila que nosaltres, qui de primer érem venguts; e

Llegir-ne més

La llegenda més surrealista de Sant Jordi

Autora: Anna Carreras

Malgrat la minsa notícia biogràfica que disposem de sant Jordi (Diòspolis, Palestina, v. 270Nicomèdia, Bitínia, 303), sabem que va ésser un militar romà convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe. La figura del Sant és el resultat de la síntesi d’un cúmul de tradicions paganes, la qual cosa no impedeix que s’assimili al cristianisme: com a religió emergent, el credo necessitava personatges heroics que facilitessin el procés evangelitzador. Els croats en popularitzen la devoció, n’expandeixen el culte per l’Occident cristià i l’implanten a tot

Llegir-ne més

Stefano Cingolani presenta el Llibre del Rei en Pere com a obra literària

En motiu de la presentació que vam realitzar a la Biblioteca Suecana a Sueca (València), Stefano Cingolani, el curador de la nova edició del Llibre del Rei en Pere, ens presenta l’obra de Bernat Desclot com una obra literària, no com una obra històrica, tot i tractar-se d’un clàssic que conté cròniques del regnat de rei Pere. Us deixem amb una petita transcripció de les seves paraules:

“Pel que fa al llibre, al text, i doncs en el marc dels clàssics, les cròniques tenen un estatut ambigu i no se sap mai bé on posar-les. Però si fem un pas darrere, i ens fixem en la cultura clàssica, els grecs (…), els grans llatins (…), són grans historiadors, s’estudien i s’utilitzen per escriure la història de l’època, però formen part del camp dels clàssics. Dels grans escriptors de la literatura grega i la literatura llatina.

Llegir-ne més