Fragment del mes. Shakespeare: els sonets més bells
Extret del pròleg de: Selecta de sonets i líriques de Shakespeare Traducció de Magí Morera i Galícia Pròleg de Dídal Pujol Nova col·lecció Biblioteca Històrica de la Traducció Catalana
“Els Sonets de Shakespeare, una seqüència de cent cinquanta-quatre poemes, són considerats un dels cims de la lírica universal. Es van publicar, suposadament sense el seu permís, el 1609. Tradicionalment, els sonets s’han adreçat a una dama idealitzada (Laura en el cas de Petrarca), però també hi ha hagut excepcions que han confirmat la regla, per exemple els sonets de Michelangelo, adreçats a un home, o els sonets de Shakespeare, que s’adrecen a dos personatges: tot i que ha estat una qüestió molt controvertida, tradicionalment s’ha cregut que els cent vint-i-sis primers sonets s’adrecen a un home, mentre que
Llegir-ne mésL’aparició de Shakespeare
Setmana del Llibre en Català 2016
El 8 de setembre l’Editorial Barcino (segell de la Fundació Carulla) va presentar el nou llibre Selecta de sonets i líriques de Shakespeare en el marc de la Setmana del Llibre en Català. Aquesta obra és la primera de la nova col·lecció Biblioteca Històrica de la Traducció Catalana, i reprodueix en forma de facsímil la selecció de 69 sonets de Shakespeare que compilà i traduí el lleidatà Magí Morera entre 1912 i 1922, a més d’un pròleg que contextualitza i analitza l’obra.
A l’acte de presentació, amb la catedral de Barcelona de fons, Dídac Pujol va atansar al públic els sonets del poeta anglès mitjançant explicacions dels símbols, els personatges i les metàfores comunes que contenen. El president de la Fundació Carulla, Carles Duarte, va presentar l’obra
Llegir-ne mésFragment del mes. El taller dels Abadal i la Xilografia Catalana, Segles XVII-XXI
La comunicació gràfica: catorze segles d’evolució permanent
A propòsit de la Col·lecció Rubiralta i Garriga
Pilar Vélez
A partir d’un material tan proper i elemental com la fusta, algú fou capaç, mitjançant una eina de tall, de buidar-ne un bloc més o menys polit i d’estampar la imatge que en restava a la superfície, i va néixer, d’aquesta manera, la producció d’imatges seriades.
Si bé sembla que la xilografia va néixer a la Xina cap al segle VII, i els 80.000 volums de la denominada Tripitaka Coreana (o ensenyaments de Buda), de la primera meitat del segle XIII, són els testimonis més antics que es conserven, en el món occidental la convenció acadèmica estableix que la matriu xilogràfica més antiga que es coneix és el Bois Protat, realitzat prop
Llegir-ne mésEl MUHBA i al CCCB exposen Llull i la seva influència
2016 és l’any del 7è centenari de la mort de Ramon Llull. Enguany s’estan celebrant diverses activitats per commemorar un dels escriptors medievals més coneguts i reconeguts. Entre aquesta oferta cultural dedicada a Llull volem destacar dues exposicions molt interessants que us descobreixen alguns secrets més del mestre.
D’una banda tenim «La màquina de pensar. Ramon Llull i l’ars combinatoria», que serà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) fins l’11 de desembre d’aquest any. De l’altra, l’exposició «Ramon Llull i l’encontre entre cultures» va ser al Museu d’Història de Barcelona (MUHBA); us en volem parlar per la seva singularitat.
El CCCB, juntament amb el Center for Art and Media (ZKM) de Karlsruhe (Alemanya), presentarà «La màquina de pensar. Ramon Llull i l’ars combinatoria» el proper
Llegir-ne mésL’arxiu històric de Santa Maria del Pi torna a obrir les seves portes
Entrevistem a Jordi Sacasas, arxiver i conservador de la basílica
Després de més de tres anys tancat, l’Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi torna a obrir les portes per oferir al públic mil anys de documentació de la basílica. Durant aquest temps, els espais de l’arxiu han estat rehabilitats amb l’objectiu de garantir tant la conservació de la documentació com l’accés dels investigadors a un dels arxius parroquials més importants de Barcelona. Parlem amb l’arxiver i conservador de la basílica de Santa Maria del Pi, Jordi Sacasas, sobre el present i el futur de l’arxiu.
Amb quin objectiu heu reformat l’arxiu de la basílica de Santa Maria del Pi?
Nosaltres tenim l’obligació d’obrir l’arxiu als investigadors, però havia quedat molt endarrerit quant a serveis, accessibilitat a la documentació, etc. Per tant,
Llegir-ne més
